Resultats de la cerca

En el cas del periodistes catalans, el Codi Deontològic se sustenta en dotze criteris que volen estimular la reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han d’inspirar l’exercici professional Així mateix, incorpora un seguit d’annexos sobre la manipulació d’imatges, sobre internet i sobre la cobertura periodística de conflictes armats o bèllics Els professionals de la informació de Catalunya es dotaren de Codi Deontològic durant el II Congrés de Periodistes celebrat al mes d’octubre del 1992

Integrat per assaigs sobre literatura i moral pràctica, sovint en forma epistolar, els seus redactors tractaren de contribuir als avenços de la revolució burgesa amb crítiques dels costums tradicionals El model fou molt imitat a tot Europa n'és un exemple el periòdic El Pensador 1762-67

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

De formació modernista, la seva poesia es caracteritza pel valor de la imatge, sorprenent i concreta com una cartografia psíquica/> Les seves obres principals són Colores en el mar y otros poemas 1921, Seis, siete poemas 1924, Hora y 20 1927, Camino 1929, Hora de junio 1937, Recinto 1941, Subordinaciones 1948, Práctica de vuelo 1956, Material poético 1962

Aquesta pràctica, característica de l’estat espanyol i, per tant, excepcional a Europa, emana de la interpretació que fa la Junta Electoral Central de la Llei del Règim Electoral del 1985 A tot Europa, els mitjans audiovisuals públics tenen l’obligació de garantir el pluralisme polític, però, en el cas espanyol, els blocs electorals han esdevingut un instrument d’influència dels partits sobre els criteris periodístics que, a més a més, afavoreixen els partits grans La majoria de collectius professionals de periodistes s’han manifestat a favor de la seva desaparició

Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català Full solt des del 13 de febrer de 1842, encetà numeració el 29 de juny del mateix any, després de diferents suspensions Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i collaborà en l’alçament armat de Barcelona contra Espartero Després, ja sense l’ajut dels moderats, sortí com a diari del 20 de febrer al 25 de maig de 1843 Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l’insult i la calúmnia

Jugà a basquetbol a la Société Patrie i signà les primeres cròniques el 1935 en el Diari de Barcelona Fou responsable d’esports a Tele-estel i collaborador de L’Équipe Es traslladà a Ourense a inicis de la dècada dels 40 i promogué la pràctica del basquetbol i l'hoquei a la ciutat gallega Un dels tornejos de bàsquet que anualment disputen els equips d'aquesta província porta el seu nom Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Basquetbol i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 Publicà 70 anys de bàsquet a Catalunya 1993

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en la teoria i pràctica dels Gabinets de Comunicació, així com en els processos informatius i comunicatius de les organitzacions Al juny del 2004 fou nomenat degà del Collegi de Periodistes de Catalunya Entre el 1988 i el 1997 fou el director del Centre Internacional de Premsa de Barcelona Ha estat cap del Gabinet del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra i director d’Imatge i Comunicació del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya Des del maig del 2003, és el director de l…

Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili Tintorer, Màrius…

Practica un periodisme basat en l’experiència viscuda, mètode que li ha permès l’accés a informacions sobre accions al marge de la llei dutes a terme per part d’individus o organitzacions teòricament respectables En Was wollt ihr denn, ihr lebt ja noch ‘Què més voleu, ja viviu, 1973 denuncia l’explotació a què són sotmesos els treballadors de certes empreses alemanyes Der Aufmacher ‘El publicista’, 1977 descriu la distorsió de la informació per part del diari sensacionalista “Das Bild”, i en Wie hätten wir's gerne ‘Com ho preferiríem’, 1975 la manipulació ideològica dels quadres d’empresa…