Resultats de la cerca

El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a…

D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació…

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant Gervasi…

Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés Dirigí La Tralla del Carreter i Metralla Exiliat a Mèxic d’on retornà el 1907, presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic

Milità en el partit conservador, i collaborà a La Dinastía El 1906 ingressà al Diario de Barcelona , del qual fou director del 1923 al 1946 Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona 1934 Publicà la conferència en castellà Balmes, periodista 1928

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador  i a La Publicitat

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936