Resultats de la cerca

Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili II del Vaticà, evolucionà cap a temes d’informació més generals Pel març del 1987 sortí el número 200, i el seu tiratge és de 850 exemplars

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Publicà la seva primera novella el 1949, encara que no assolí la popularitat fins a Cards of Identity 1955 de la qual feu una versió teatral, on amb una gran ironia exposà la problemàtica de l’home actual per trobar la seva identitat Una altra peça dramàtica, August for the People 1961, és una paròdia del poder de la premsa Publicà també assaigs teatrals

Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins el 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió el 2000 el tiratge era d’uns 28500 exemplars Cal destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d’articles en català Des del 1991 forma part del grup Prensa Ibérica

Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames

L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976, CMolinero i TLa Rosa…

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…

El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…

Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo  1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics prohibició de comerç…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…