Resultats de la cerca

El 1930 es federà com a atleta, però destacà en qüestions d’organització i de promoció de l’atletisme Després de fer diverses tasques en el Club Júnior, fou nomenat secretari arxiver de la Federació Catalana d’Atletisme 1932, secretari general 1939 i president 1945-47 El 1948 passà a ser seleccionador estatal, i el 1950, vicepresident de la federació espanyola, càrrec que ocupà fins el 1962 Des del 1932 es dedicà també al periodisme esportiu, bàsicament escrivint sobre atletisme, a La Vanguardia , Mundo Deportivo , Solidaridad Nacional i la Revista Olímpica Acumulà l’arxiu més…

A Catalunya treballà en diversos oficis Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1938, s’exilià a Veneçuela Hi treballà com a cap de cables a la publicació “La Esfera” A partir del contacte amb l’ambient de redacció dels diaris aprengué l’ofici i el 1943, any en el qual es fundà el diari “El Nacional” de Caracas, ja fou nomenat cap d’internacional de la nova publicació Posteriorment fou secretari de redacció 1948 i des del 1955 cap de redacció Més tard, obtingué el títol de periodista de la Universitat Central de Veneçuela, en la primera promoció de l’Escola de Periodisme…

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la…

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, era germà d’un dels components del grup La Trinca, del qual fou collaborador Fou cap de promoció de Discos Edigsa i collaborador d’ El Correo Catalán , Oriflama , Tele-exprés , Mundo Diario , El Noticiero Universal , entre altres mitjans, i publicà llibres com Tretze que canten 1982 Posteriorment treballà per a diverses emissores de Radio Nacional de España i fou director de programes de RNE a Catalunya i de TVE a Catalunya 1988-91 Més tard…

Estudià ciències polítiques i lleis a la Universidad Complutense, on es llicencià en dret l’any 1953 El 1958 fundà l’editorial Santillana, llavor d’un grup editorial que acollia els segells editorials Taurus, Alfaguara, Altea, Mangold i Aguilar, entre d’altres, amb presència a diversos països de l’àrea llatinoamericana El 1973 s’incorporà al grup fundacional del diari El Pais com a conseller delegat i passà a ocupar-ne la presidència el 1984 Aquest mateix any creà el grup periodístic i editor d’aquest diari Promotora de Informaciones, SA, que també presidí El 1985 entrà en el món de la ràdio…

Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les…

Cofundador 1958 de la revista Liberté , ha estat molt actiu en els moviments i les iniciatives de promoció de la cultura francòfona al Quebec, especialment al capdavant de programes de ràdio El 1970 rebutjà el premi del Governador General, un dels premis literaris més importants del Canadà, atorgat al seu assaig Les actes retrouvés , en protesta per les anomenades “lleis de guerra” imposades pel govern federal després d’una onada de segrestos i atemptats comesos per grups independentistes al Quebec Tanmateix, la seva obra, influïda pel romanticisme alemany, gira sobretot entorn…

Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona  1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens…

Estudià ciències de la informació Ha destacat en el gènere novellístic La seva primera novella, Evangeli gris 1982, que guanyà el premi Sant Jordi, tracta el món jueu i l’antisemitisme, temes cabdals en la seva obra, al costat d’altres com la identitat i la política catalanes o les grans confrontacions ideològiques del segle XX, sovint plasmats a través de recreacions històriques o d’allegories La seguiren País d’Itàlia 1983, premi Sant Joan i Els anys a ciutat 1986, una crònica generacional  Les illes grogues 1987 i Entre batalles 1987 mostren una major narrativitat objectiva, i a Titànic…