Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Diario Mercantil
Periodisme
Diari del matí fundat a Barcelona el 3 de gener de 1887 amb el subtítol d’Independiente, Defensor de la Producción Nacional
.
S'interessà principalment per les qüestions econòmiques Els darrers anys fou dirigit per Lluís Almerich, i l’any 1932 fou catalanitzat amb el nom de Diari Mercantil
facilitador local | facilitadora local
Comunicació
Periodisme
Ràdio i televisió
Persona, sovint un periodista, que té bons coneixements d’un país, del qual sol ser nadiu, i una extensa xarxa de relacions a la zona, que fa d’assistent d’un periodista estranger que s’hi ha desplaçat durant l’exercici de la seva professió.
Per exemple, pot ajudar a establir contactes, orientar en qüestions de seguretat en zones de conflicte, facilitar l’accés a zones d’interès informatiu o fer d’intèrprets
Lluís Gil i Sumbiela
Periodisme
Periodista.
Començà la seva carrera en ésser fundada La Correspondencia de Valencia 1833, on fou redactor Fundà una Associació Protectora de Nens 1893, i des del 1880 fou professor de l’Institut de València Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València
Diario del Comercio
Periodisme
Diari del matí, en castellà, fundat a Barcelona l’any 1889, amb atenció especial a qüestions econòmiques.
Els comunistes se n'empararen a l’inici de la guerra civil de 1936-39, i sortí amb periodicitat intermitent fins a la fi del 1938
El Locomotor
Periodisme
Diari en castellà editat a Barcelona del 15 d’abril al 29 de desembre de 1849.
Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora
Josep Épila i Simón
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Periodista, narrador i comediògraf.
Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com El tio de la tissa 1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914
,
Josep Antoni Buxeres i Abat
Literatura
Història del dret
Periodisme
Política
Jurista i escriptor.
Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu , intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín 1875, a La Veu de Montserrat i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871
Diari de Vic
Portada del primer número del Diari de Vic
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari publicat a Vic de l’1 de maig de 1930 al 5 d’octubre de 1934.
Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens, Manuel…
Josep Corominas Colet

Josep Corominas Colet
Museu Colet
Periodisme
Esport general
Directiu i periodista.
El 1930 es federà com a atleta, però destacà en qüestions d’organització i de promoció de l’atletisme Després de fer diverses tasques en el Club Júnior, fou nomenat secretari arxiver de la Federació Catalana d’Atletisme 1932, secretari general 1939 i president 1945-47 El 1948 passà a ser seleccionador estatal, i el 1950, vicepresident de la federació espanyola, càrrec que ocupà fins el 1962 Des del 1932 es dedicà també al periodisme esportiu, bàsicament escrivint sobre atletisme, a La Vanguardia , Mundo Deportivo , Solidaridad Nacional i la Revista Olímpica Acumulà l’arxiu més gran sobre…
Ramon Piñas i Morlà
Literatura catalana
Cristianisme
Periodisme
Literat.
Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…
,