Resultats de la cerca

Diari informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una posició lleugerament nacionalista Al gener del 2002 reaparegué la capçalera com una publicació setmanal lligada al diari Regió 7 de l’Anoia

En escindir-se aquest el 1920, el diari passà a la majoria i esdevingué l’òrgan del partit comunista francès Reduït a la clandestinitat, amb fortuna vària, el 1939, no reaparegué normalment fins a l’agost del 1944

Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir del 1977 amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual és de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà Publicà uns dotze mil exemplars i és dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador

Fundat el 1912 a Sant Petersburg i editat a Moscou, fou suprimit pel govern tsarista en 1914-17, any en què reaparegué com a òrgan central del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El consell de redacció era format per dirigents bolxevics, i hi foren publicats els articles més importants de Lenin Tot i les prohibicions, continuà publicant-se amb altres noms Després de la Revolució d’Octubre recuperà el seu nom original i es convertí en l’òrgan oficial del comitè central del PCUS i del govern soviètic, les variacions de la política del qual reflectí fidelment Amb la introducció de la…

En aquesta primera etapa, suspesa el 1936, tingué una sortida setmanal Reaparegué el 1939 com a diari pertanyent a l’antiga Cadena del Movimiento L’any 1977, en desaparèixer el Movimiento Nacional, passà a Medios de Comunicación del Estado L’any 1979, a causa de les seves pèrdues econòmiques, deixà de publicar-se

Fundat com a publicació independent agost del 1930, es convertí en diari i òrgan oficial del PCE novembre del 1931 fou suspès després dels fets d’octubre del 1934 i reaparegué pel gener del 1936 Suprimit el 1939, es mantingué com a publicació clandestina fins el 1978 Fins el 1980 fou publicat com a diari i, posteriorment, com a setmanari

D’aparició irregular desenal i quinzenal, volgué aparèixer com a sindicalista i defensà la teoria de la vaga general A més de Ferrer i Guàrdia —que utilitzà el pseudònim de Cero —, hi collaboraren ALorenzo i MCastellote El 1904 reaparegué, datat a París, amb un caràcter “exclusivamente revolucionario de acción” El 1910 Lorenzo recopilà els editorials de Ferrer i Guàrdia en el fullet titulat Ferrer y la huelga general

Nasqué com a setmanari el 1886 i esdevingué diari el 1912 Durant la guerra civil de 1936-39, l’evolució desfavorable del conflicte i la installació a Barcelona del govern republicà provocaren el trasllat del diari a la capital catalana, on aparegué des del 2 de maig de 1938 fins al 21 de gener de 1939 Publicat a França amb intermitències durant el franquisme, reaparegué el 1977 com a revista a Madrid

Aparegué el 1895 per transformació de la segona Gazzetta Piemontese , fundada el 1867 De tendència liberal, fou contrari 1915 a la intervenció d’Itàlia en la Primera Guerra Mundial El 1926 passà a mans feixistes Suspès després de l’alliberació 1945, reaparegué amb el nom de Nuova Stampa El 1986 tingué un tiratge de 522 000 exemplars Actualment publica també una edició de la tarda, Stampa-Sera 126 084 exemplars el 1986

Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda