Resultats de la cerca

Des del 1982 treballa a Mundo Deportivo Ha seguit principalment l’activitat del Futbol Club Barcelona Ha cobert Mundials i Europeus de futbol i Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Ha collaborat en diferents llibres

S’inicià en el diari Tele/exprés el 1976, per passar a El Periódico de Catalunya el 1982 El 1991 va esdevenir subdirector de Mundo Deportivo , diari del qual és director adjunt des del 1997 Ha seguit diversos campionats europeus i mundials de futbol, com també la crònica olímpica Ha escrit diverses obres, entre les quals destaca Gloria olímpica 1986

Inicià la seva carrera a València des de les pàgines del diari El Radical i passà tot seguit a Barcelona on collaborà, entre d’altres, a L’Esquella de la Torratxa , i dirigí El Día Gráfico i La Noche Exiliat a Perpinyà el 1939, escriví Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 1944 i Biografía del Paralelo 1945, en collaboració amb Rafael Moragas i Maseras i utilitzant el pseudònim comú de Luis Cabañas Guevara

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

En el cas del periodistes catalans, el Codi Deontològic se sustenta en dotze criteris que volen estimular la reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han d’inspirar l’exercici professional Així mateix, incorpora un seguit d’annexos sobre la manipulació d’imatges, sobre internet i sobre la cobertura periodística de conflictes armats o bèllics Els professionals de la informació de Catalunya es dotaren de Codi Deontològic durant el II Congrés de Periodistes celebrat al mes d’octubre del 1992

El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història de la premsa…

Únic diari íntegrament en basc, aparegué el desembre del 1990, després d’un seguit de mobilitzacions populars, i començà publicant 32 pàgines, sis dies a la setmana, fins a arribar a una mitjana de 80 pàgines i uns 15000 lectors El febrer del 2003, arran d’una denúncia presentada per les organitzacions Dignidad y Justicia i Asociación de Víctimas del Terrorismo, el jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo clausurà el diari i inicià les diligències per a processar-ne el director, Martxelo Otamendi, i cinc directius més, per presumptes vincles amb ETA , actuació que fou motiu de…

Vida i obra De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962, L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el vehicle de la seva campanya per la pau…

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a…

Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte  glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…