Resultats de la cerca

Fou collaborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular, membre fundador del diari El Matí  i redactor en cap de Catalunya Social  1921-36 Signà sovint amb pseudònim Bellesguard, Maria Bonsoms Entre altres obres, publicà Lleó XIII i la qüestió social , una traducció de Don Quijote i Nou diccionari català-castellà i Nou diccionari castellà-català tercera edició 1931

Notari a Barcelona, dirigí la revista Catalunya Social , des d’on s’interessà pel corporativisme Publicà el recull Vida que passa 1927

Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939…

Després d’un període d’exercici de crítica social, passà a escriure una refinada poesia lírica de caràcter eròtic Tall till mitt hjärta ‘Parlament al meu cor’, 1912, PH marsch ‘En marxa’, 1934

Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat Ha estat dirigit per Andreu Despéramons, Raül de Jutglar, Francesc Maratuech i Alfons Massé

Compromès amb la reforma social del seu país, els temes de la immigració, la pobresa, etc, són presents en la seva obra Madre América 1935, Los frutos amargos 1941, Esta generación perdida 1945, Los habitantes de la noche 1952, El dinero no cree en Dios 1958 i Los atrapados 1962, entre d’altres

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

El 1904 es decantà cap al maurisme Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA Per l’agost del 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe

Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Ha publicat algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se

Deficitari i de petit tiratge, es caracteritzà sempre pel fet de seguir la línia marcada per les publicacions oficials del règim franquista En ésser dissolt el Movimiento el 1976, el diari fou traspassat al servei de Medios de Comunicación Social del Estado, i l’any següent deixà de publicar-se El dirigiren també Fernando Ramos, Vicente Domínguez Isla, Federico Gallo i Jesús Val Jarrín