Resultats de la cerca

Fundat el 1912 a Sant Petersburg i editat a Moscou, fou suprimit pel govern tsarista en 1914-17, any en què reaparegué com a òrgan central del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El consell de redacció era format per dirigents bolxevics, i hi foren publicats els articles més importants de Lenin Tot i les prohibicions, continuà publicant-se amb altres noms Després de la Revolució d’Octubre recuperà el seu nom original i es convertí en l’òrgan oficial del comitè central del PCUS i del govern soviètic, les variacions de la política del qual reflectí fidelment Amb la introducció de la llibertat de…

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q , Esport Club i Efectivament…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí ,…

Llicenciada en periodisme i en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou professora associada del Departament d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull Cap de Reportatges Especials dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya  1992-2015, és autora de diversos documentals històrics i d’actualitat sobre Catalunya, alguns dels quals donaren lloc a controvèrsies, i dels quals cal esmentar Dalí 1985, In memoriam 1986, Operació Nikolai 1992, sobre l’assassinat d’Andreu Nin…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia Fou un dels fundadors de la revista Presència  i també en fou director 1968-80 Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés , entre el 1955 i el 1963 collaborà  a Ràdio Girona conduint diversos programes Fou director del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l’Associació de Premsa de Girona 1977 i, el 1985, del Collegi de…

Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada  1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino  1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…

Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…