Resultats de la cerca

S'establí a Israel el 1915, on fou un dels vuit primers membres de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea i un dels fundadors de la Societat d’Escriptors Hebreus Les seves obres més notables són Ahava sara ‘Amor prohibit’, premi Bialik, 1939 i Gananim ‘Jardiners’, 1944

Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma

Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics N'aparegueren vuit números març-novembre de 1951, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier

Inicià la seva carrera a La Hoja del Lunes i l’any 1973 passà a La Vanguardia , on exercí de redactor, cap de secció i redactor en cap Especialitzat en basquetbol, ha dirigit les publicacions Rebote i FIBA Basket , i ha informat de vuit Campionats del Món i dinou d’Europa, a més de diferents finals de l’NBA També ha collaborat amb altres mitjans com Televisió Espanyola i RAC1, i ha cobert un Mundial de futbol i set Jocs Olímpics

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, El pagès de l’Empordà 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868, Tenorios 1900, etc

Cessà el 1913 en passar a formar part, els seus redactors, d’"El Teatre Català” Desapareguda aquesta publicació, reprengué de bell nou, el 1918, amb el mateix equip de la primera etapa, i perdurà fins el 1936 Publicà en total uns vuit-cents números, i complí una tasca de difusió, entre les associacions d’afeccionats, de les obres estrenades a Barcelona en règim comercial no es plantejà mai, però, cap criteri de qualitat Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avellí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu…

S’inicià el 1982 amb la Copa del Món de futbol d’Espanya Treballà com a locutor a Ràdio Miramar i Ràdio Nova-Ràdio Sabadell Posteriorment entrà com a cap d’esports a COPE Barcelona abans de ser redactor en cap d’esports a Onda Cero Barcelona Des del 2004 ocupa el càrrec de director editorial a Radio Marca Barcelona Cobrí els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diverses Copes d’Europa de futbol i les grans curses ciclistes deu edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia i dotze de la Vuelta a Espanya Des del 2004 dirigeix el programa Marca Ciclisme També collaborà en el…

Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i durant la Guerra…

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de  El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya  Formà part de l’equip fundacional de la revista  Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de…