Resultats de la cerca

Cinturó negre setè dan de taekwondo, fins el 2004 ocupà el càrrec de director d’arbitratge de la Federació Espanyola de Taekwondo També fou jutge internacional de tècnica, jutge olímpic i codirector europeu d’arbitratge El 1973 fundà el Club Taekwondo Molero a Sant Feliu de Llobregat, on exercí d’entrenador És autor de Reglamento de competición Técnica y Pumse Examen de grados, dan y pum

Cinturó negre setè dan de karate, s’inicià en la pràctica de judo i karate al gimnàs Yawara-II Al cap d’un any abandonà el judo Com a karateka guanyà la medalla de bronze en els Campionats del Món 1980 i assolí el títol de campió d’Europa en la modalitat kata 1983, quatre subcampionats 1980, 1981, 1982, 1986 i una medalla de bronze 1985 Es proclamà campió d’Espanya en la modalitat kata individual i per equips 1980 El 1978 començà a impartir classes de karate a Barcelona Fou jutge del tribunal de graus de la Reial Federació Espanyola de Karate També fou instructor estatal de…

S’inicià al Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà cinc vegades campió de Catalunya de lluita en la modalitat de lliure olímpica 1972, 1973, 1975, 1977, 1980 i quatre en la modalitat de lluita grecoromana 1973, 1976, 1977, 1978 També fou campió de sambo 1978 En abandonar l’alta competició, es dedicà a l’arbitratge i arribà a ser jutge internacional de categoria tercera

Cinturó negre primer dan representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martín el Prat Es proclamà campió d’Espanya juvenil, jú-nior i per clubs 1993 També aconseguí el subcampionat d’Espanya absolut 1994 D’altra banda, guanyà tres Campionats de Catalunya júnior 1991, 1993, 1994 i fou subcampió de Catalunya sènior 1993 i per clubs 1996 També aconseguí la tercera posició de Catalunya en categoria sè-nior en dues ocasions 1994, 1997 El 1992 obtingué el títol de jutge de taekwondo

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí el subcampionat de Catalunya 1965 Una lesió l’apartà de l’activitat esportiva i el 1967 inicià la seva activitat com a àrbitre Participà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 i també en diversos campionats mundials i europeus Entre els anys 1999 i 2005 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita El 2006 rebé la medalla campions que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Cinturó negre sisè dan de karate i cinturó negre segon dan de kendo Competí com a representant del gimnàs Yawara-II de Barcelona Fou subcampió mundial de karate i campió d’Europa en la categoria de semipesants Formà part de l’equip de kumite de la selecció catalana de karate, que posteriorment entrenà com a seleccionador Mestre nacional i jutge del tribunal de graus, fou també entrenador estatal de defensa personal Fou el creador del mètode de les baules sistemes de desplaçament amb tècniques encadenades

Cinturó negre setè dan, presidí el departament de karate de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Aplicades 1971 Ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Karate 1980-81 Fou mestre estatal d’aquest esport, jutge de kumite i professor diplomat de tai-jutsu per la federació francesa Impartí classes d’arts marcials al Gimnàs Guinardó, establiment que regentà els anys setanta a Barcelona, on tingué el suport del mestre Rafael Serrano Fundà l’Organització Catalana de Karate Des del 1991 la Copa Catalana ha dut el nom de Memorial Vicente del Olmo

Format en arts marcials i especialitzat en taitxí, fou delegat a la Federació Internacional d’Arts Marcials Fou cinc vegades campió d’Espanya de taitxí 2004-08 en les disciplines d’armes i mà buida, tant en individual com per parelles, dues vegades del món 2007, 2010 en mà buida i subcampió del món en armes 2010 És autor del llibre Taichí para Dummies 2012 Creà el Club Esportiu i l’Escola de Taitxí Joanyinyang, que presidí, i l’Associació de Professors de Taitxí de Catalunya Fou jutge del Campionat del Món 2011 Entrenà la seva filla Andrea, campiona del món en sabre 2011 i…

El 1969 arribà a Barcelona i el 1975 s’inicià en la pràctica del karate Aconseguí el tercer lloc en els Campionats d’Europa de karate en la modalitat katas per equips 1980 Guanyà la Copa Catalana 1983 i el Campionat de Catalunya de kyokushinkai 1983 Fou directora d’arbitratge de la Federació Catalana de Karate 1989-90 Fou entrenadora en diversos gimnasos 1986-2006 i en l’Associació Esportiva Can Deu 2006-10 Creà l’escola de karate Senshi Dojo de Santa Perpètua, on fou presidenta i directora tècnica També exercí com a directora de l’Escola de Preparadors de la Federació Catalana de Karate i…

Cinturó negre vuitè dan, el 1973 es traslladà a Lleida on obrí el gimnàs Budokan, que dirigeix alhora que imparteix classes d’arts marcials Entre el 1973 i el 2010 participà en tots els Campionats de Catalunya, d’Espanya i molts internacionals, com el Campionat del Món del 1973 Esdevingué el primer karateka en assolir el títol d’entrenador estatal a Catalunya 1974 i dos anys després fou professor de l’Escola Nacional de Preparadors Del 1975 al 1984 arbitrà en tots els campionats estatals i europeus El 1977 assolí la categoria de jutge internacional El 1978 fou designat director d…