Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
dan
Altres esports de combat
En les arts marcials, terme amb el qual hom designa els mestres de l’especialitat.
Hi ha deu graus dins la categoria, a la qual hom arriba després d’haver superat els kyus kyu anteriors Els practicants classificats entre primer i cinquè dan porten cinturó negre entre sisè i vuitè, cinturó blanc i vermell o, també, negre Les categories de novè i desè dan , pràcticament inexistents, tenen assignat el cinturó vermell o, també, negre
Lee Jae-Kwon
Altres esports de combat
Taekwondista, àrbitre i dirigent.
Cinturó negre novè dan de taekwondo i setè dan d’hapkido Fou deixeble de Han Young-Tae i Kim Hung-Su El 1968 esdevingué mestre internacional i àrbitre de la Federació Mundial de Taekwondo El 1978 obrí el seu gimnàs a Girona, el Chois Lee Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo i en presidí la delegació territorial gironina També presidí l’Associació Coreana de Taekwondo a l’Estat espanyol Fou vicepresident del Consell Superior d’Esports de Corea a Espanya Exercí de professor i delegat de taekwondo i hapkido al Departament d’Esports de la Universitat…
Antonio Toledo Munuera
Antonio Toledo Munuera
FEDERACIÓ CATALANA DE TAEKWONDO
Altres esports de combat
Taekwondista i directiu.
El 1969 fundà un club de judo a Olesa de Montserrat, i el 1971 obrí el Toledo Dong Yang a Sabadell, on forjà campions com Ireno Fargas i els seus fills Antonio i Miguel El 1976 disputà el Campionat d’Europa de Barcelona, però una lesió provocà la seva retirada de la competició Cinturó negre novè dan, fou el primer i únic mestre de l’Estat que aconseguí la màxima categoria del taekwondo Fou seleccionador català i espanyol fins que el 1989 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Taekwondo És àrbitre de categoria internacional Rebé la medalla d’or 2010 al mèrit esportiu de…
taekwondo
Joel González, medalla d’or de taekwondo de menys de 58 kg als Jocs Olímpics de Londres (2012)
JUAN CARLOS CAPARRÓS
Altres esports de combat
Art marcial d’autodefensa que permet utilitzar totes les parts del cos susceptibles de servir d’armes de defensa o d’atac, encara que en la competició només es poden emprar les mans i els peus.
Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial l’estil ITF associat amb la Federació Internacional de Taewkondo i l’estil WTF associat amb la Federació Mundial de Taekwondo, que és el que està reconegut com a esport olímpic Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap…