Resultats de la cerca

Cinturó negre vuitè dan, ocupà el càrrec de director de formes de l’Escola Nacional d’Entrenadors de la Federació Espanyola de Taekwondo FET També fou assessor tècnic de la federació europea ETF i de la federació mundial WTF

S’inicià el 1972 a Mataró Fou subcampió de Catalunya absolut i guanyà dos cops el Trofeu Ciutat de Barcelona És entrenador des del 1979, director d’ensenyament de la Federació Catalana de Taekwondo, entrenador seleccionador català de tècnica i professor dels cursos de titulació És vuitè dan

Assolí el vuitè dan de la Federació Catalana de Karate i setè dan de la Federació Espanyola Retirat de la competició, es dedicà a regentar la seva pròpia cadena de gimnasos, Bosch Karate, amb establiments a Manresa i a Igualada El 1987 fou nomenat directiu de la federació catalana, i posteriorment en fou el president

Hi ha deu graus dins la categoria, a la qual hom arriba després d’haver superat els kyus kyu anteriors Els practicants classificats entre primer i cinquè dan porten cinturó negre entre sisè i vuitè, cinturó blanc i vermell o, també, negre Les categories de novè i desè dan , pràcticament inexistents, tenen assignat el cinturó vermell o, també, negre

Cinturó negre vuitè dan, fou un dels pioners del taekwondo a Catalunya Entrenador i àrbitre internacional, dirigí el club Wons del barri de Sants de Barcelona, impartí classes al Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona 1991-2006 i fou seleccionador català 1987-99 Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya Fou guardonat amb el diploma al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades

Cinturó negre vuitè dan, té el títol d’entrenador d’àmbit estatal i d’àrbitre Competí representant el club Do-San-Ko i el Club Taekwondo Granollers Fou tres cops campió de Catalunya 1984, 1987, 1993 i d’Espanya 1987, 1988, 1992 en la categoria de pes superlleuger També fou campió estatal per equips 1987, 1992 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla d’or en la prova de la seva categoria Guanyà molts torneigs internacionals i feu exhibicions d’arts marcials arreu del món Formà part de la selecció espanyola 1987-93 i de la catalana 1986-93 El 1989 fundà el Club…

Cinturó negre vuitè dan, el 1973 es traslladà a Lleida on obrí el gimnàs Budokan, que dirigeix alhora que imparteix classes d’arts marcials Entre el 1973 i el 2010 participà en tots els Campionats de Catalunya, d’Espanya i molts internacionals, com el Campionat del Món del 1973 Esdevingué el primer karateka en assolir el títol d’entrenador estatal a Catalunya 1974 i dos anys després fou professor de l’Escola Nacional de Preparadors Del 1975 al 1984 arbitrà en tots els campionats estatals i europeus El 1977 assolí la categoria de jutge internacional El 1978 fou designat director d’arbitratge…

Cinturó negre vuitè dan, es proclamà campió d’Espanya cinc vegades consecutives 1979-83 El darrer any també fou campió del món del pes mitjà 83 kg, categoria en què assolí una medalla de bronze mundial 1981 Conquerí diversos trofeus internacionals i fou designat millor esportista espanyol 1982, 1983 Abandonà l’alta competició per exercir com a entrenador i seleccionador estatal, càrrec que exercí en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Treballà com a director d’organització del COOB 92, fou professor de l’Escola Nacional d’Entrenadors del COE i dirigí el programa de detecció de talents al centre…

Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial l’estil ITF associat amb la Federació Internacional de Taewkondo i l’estil WTF associat amb la Federació Mundial de Taekwondo, que és el que està reconegut com a esport olímpic Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap…