Resultats de la cerca

Membre del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona, guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana 1971, 1972 Al final dels anys vuitanta ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès i es proclamà en set ocasions campió d’Espanya de lluita grecoromana 1960-63, 1968, 1969, 1972 en la categoria de 52 kg Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i el Campionat d’Europa 1968, 1972 de la modalitat Exercí d’entrenador del mateix club fins el 2003 i també fou entrenador de la Federació Catalana de Lluita durant les dècades dels anys vuitanta i noranta

Competí representant el Gimnàs Guinardó de Barcelona Fou campió d’Espanya júnior 1976 i aconseguí la medalla de bronze als campionats estatals absoluts en la modalitat de kumite en la categoria de pes pesat 1983 Formà part de la selecció catalana a la dècada dels vuitanta El 1988 entrenà la selecció catalana de karate Compaginà aquesta activitat amb la seva feina com a entrenador al Gimnàs Rodon del barri de Gràcia de Barcelona

Cinturó negre de kungfu i karate, fou el responsable de la introducció del kick-boxing a Catalunya Fou campió d’Europa i d’Espanya de kick-boxing i guanyà dues vegades els campionats estatals de kungfu 1983, 1986 Al final dels anys vuitanta deixà la competició d’alt nivell Esdevingué un entrenador reconegut internacionalment que formà, al gimnàs Sparta de Barcelona, cinc campions del món MI de Sousa 2009, J Rodríguez 2008, C Córdoba 2005, C Heredia 2002 i JR Sánchez 2000 Fou àrbitre internacional, director tècnic de l’escola de tecnificació de la Federació Catalana de Kick-boxing…

Pioner de la lluita grecoromana a Catalunya, competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès, club del qual fou cofundador el 1933 Es proclamà cinc vegades campió estatal, quatre en el pes gall 1935, 1936, 1945, 1948 i una en el pes mosca 1944, i també fou dotze vegades campió de Catalunya En abandonar l’alta competició, ocupà els càrrecs de seleccionador estatal i català de lluita Exercí durant més de vint-i-cinc anys d’entrenador de lluita grecoromana i boxa al Centre Gimnàstic Barcelonès, que durant els anys vuitanta i noranta organitzà un torneig internacional de lluita…

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…