Resultats de la cerca
Es mostren 4736 resultats
selfactina
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues parts, l’una…
cinema xilè
Cinematografia
Cinema produït a Xile.
Des del 1910, amb la realització del primer film un documental, fins al començament del sonor, la indústria cinematogràfica xilena fou relativament important hom produí unes vuitanta pellícules Després d’una llarga crisi, foren fundats els estudis Chile Films 1938 i la societat Diprocine 1955, no suficients, però, per a fer reeixir l’activitat cinematogràfica Alguns anys més tard s’inicià una tasca molt important a través de cineclubs, d’on sortí una generació posterior de directors destacats, com HSoto Érase un niño, un guerrillero y un caballo , 1968, MLittin El chacal de Nahueltoro ,…
paper quadriculat
Indústria tèxtil
Papereria
Paper reticulat emprat per a la representació gràfica dels lligats i dels dibuixos jacquard.
paper
Cinematografia
Teatre
Transcripció de la part d’una obra dramàtica o d’un guió cinematogràfic que ha de representar un actor i que hom li dóna perquè l’estudiï.
paper
Cinematografia
Teatre
En una obra dramàtica o en una pel·lícula, personatge representat per un actor.
gènere de punt
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…
pedra
Indústria tèxtil
Antiga màquina constituïda per una gran pedra plana i llisa, damunt la qual la roba disposada en corrons era sotmesa a l’acció d’una gran caixa plena de pedres i ferros dotada d’un moviment de vaivé, mitjançant un petir motor, que era emprada per a planxar els teixits sense fer-los perdre el relleu entre l’ordit i la trama.
xicot
Indústria tèxtil
Llistó de fusta que, en els telers de mà, serveix per a apuntalar el bastiment de les taules, conservant-lo enrere, amb la pua ben separada de la roba.
xicol
Indústria tèxtil
Conjunt de dos llistons sobreposats entre els quals hom col.loca i estreny l’extrem dels fils d’un ordit preparat per a ésser passat per un cos de lliços o jacquard.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina