Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ignasi Ferrés Iquino
Esport general
Cinematografia
Guionista, director i productor de cinema.
S’inicià en el món del curtmetratge, on deixà algun exemple de cinema esportiu com Combat Eloy-Pineda 1934 El 1948 fundà l’empresa IFISA Produí llargmetratges esportius com El sistema Pelegrín 1951, Young Sánchez 1964 i La lliga no és cosa d’homes 1971 Rebé el Premi Extraordinari de Cinema de la Generalitat de Catalunya 1986
Ramon Ferrés i Mussolas
Cinematografia
Compositor.
Vida Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel El seu començament en el cinema estigué sota el guiatge de Ricard de Baños, per a qui feu la banda sonora d’ El relicario 1933 El seu segon treball fou per a la cinta…
Ignasi F. Iquino
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director i productor cinematogràfic Ignasi Ferrés i Iquino.
Inicià la seva activitat amb El crimen del Expreso de Andalucía 1934 D’aleshores ençà dirigí prop d’un centenar de llargmetratges, entre els quals destaquen Brigada criminal 1950, El Judas 1952 — primer film estrenat en català a la postguerra — i Fuego en la sangre 1953 Una part important de la seva filmografia es basà en l’explotació de la denúncia social i la sexualitat Secretaria para todo 1958, Aborto criminal 1973, Fraude matrimonial 1976, etc La seva tècnica, derivada del cinema nord-americà dels anys trenta, ha caracteritzat fins a un cert punt un cinema comercial barceloní
Ignasi F. Iquino
Cinematografia
Productor, director i guionista.
Vida Fill del compositor Ramon Ferrés i de la cantant Teresa Idel, estudià dibuix i pintura, i el 1933 debutà en el cinema rodant curts El 1935 feu a Barcelona el seu primer llarg, Al margen de la ley , amb la seva productora Emisora Films L’esclat de la guerra civil no li impedí rodar Diego Corrientes , estrenat el 1937 i el migmetratge Paquete, el fotógrafo público nº 1 1938 realitzat per a la CNT Acabada la guerra fou contractat per Aureliano Campa de CIFESA per a dirigir nou produccions entre el 1940 i el 1943 Aquesta estada li serví per a fer el seu aprenentatge tècnic i narratiu, així…
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…
, ,
Josep Casas i Augé
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià a l’Escola Superior Municipal de Música de Barcelona i demostrà, des de ben petit, un talent extraordinari El 1927 debutà com a compositor al teatre Novetats amb l’obra A Barcelona , que el feu popular La seva fama augmentà amb cançons com Ball de rams i Tarde de fútbol La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a pianista acompanyant les projeccions mudes de la sala Diorama de Barcelona Als anys quaranta fou un prolífic compositor de cançons i ballables, i formà una orquestra pròpia, la Plantación, amb la qual intervingué en alguns films, com ara Mosquita en palacio 1942,…
Pasqual Godes i Tarrats
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía , L’Hereu Riera, Mate al diablo, La Gloriosa 1934, El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…
, ,
Joan Duran i Alemany
Cinematografia
Compositor.
Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…