Resultats de la cerca

Procedent del teatre, l’any 1954 inicià a The Sleeping Tiger una collaboració reeixida amb Joseph Losey The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Accident 1967, etc Altres films seus són La caduta degli dèi 1969 i Morte a Venezia 1971 de L Visconti, Il portiere di notte 1973 de L Cavani, Providence 1976 d’A Resnais, Despair 1977, de RW Fassbinder, i Daddy Nostalgie 1990, de B Tavernier Publicà també diverses novelles A Gentle Occupation , 1980 West of Sunset , 1984 Jericho , 1992 A Period of Adjustment , 1994 Closing Ranks , 1995 i volums autobiogràfics Snakes and…

Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…

Expert en westerns de producció estandarditzada, però amb grans coneixements del tema i sentit humorístic, dirigí, entre d’altres, Horizons West 1952, The Man from the Alamo 1953, The Tall T 1957, Buchanan Rides Alone 1958, Comanche Station 1960 etc

Principal representant del cinema experimental a Hongria El seu primer llargmetratge, Amerikai anzix ‘Tors americà’, 1975 guanyà el gran premi del festival cinematogràfic de Mannheim, i el segon, de dues parts, Psyché 1980, obtingué èxit a Locarno El seu últim film fou Kutya éji dala ‘Cant nocturn del gos’, 1983

Capdavanter i impulsor de la gran època del cinema danès, és important per algunes grans produccions, com Hamlet 1910, i pel descobriment d’estrelles com Asta Nielsen

Fou el cineasta més important de la Itàlia feixista Amb Quattro passi fra le nuvole 1942, que alguns consideren precedent del neorealisme, inicià la sèrie costumista que, amb inflexions poètiques o satíriques, desenvolupà en la seva filmografia de postguerra En són films remarcables Vecchia Guardia 1935, La Corona di ferro 1941 i Io, io e gli altri 1964

Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…

Establert als EUA, del periodisme illustrat passà, el 1897, a fundar la Vitagraph amb Albert E Smith, amb el qual realitzà Tearing Down the Spanish Flag , film sobre la intervenció dels EUA a Cuba En la seva abundant producció fins a la guerra del 1914 és interessant l’ús del primer pla, la invenció, el 1908, del pla dit americà , la sistematització del muntatge, la tria dels temes les domestic comedies, les Scenes of True Life , els clàssics a la manera del film d’art francès i alguns dibuixos animats realitzats fotograma per fotograma El 1911 fundà la primera revista de cinema als EUA El…

Treballà, entre d’altres, per a Alf Sjöberg i Gustaf Molander, però fou valorat internacionalment gràcies a les nombroses interpretacions per a Ingmar Bergman Sommarnattens leende ‘Somriures d’una nit d’estiu’, 1955, Smulstronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Sasom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1961, Persona 1965, Fanny and Alexander 1982, etc

Format a les escoles Eina i Elisava, de les quals fou també professor a la primera meitat dels anys setanta, s’inicià en el disseny industrial i la publicitat L’any 1969 fundà l’estudi i la botiga GRIS associat amb Carles Riart, amb el qual presentà dissenys a Barcelona i Londres, i aconseguí diversos premis de disseny, entre els quals destaca un premi Delta d’Or 1970 Féu també diverses exposicions de pintura, art que conreà al llarg de la seva vida en etapes diverses A la meitat dels anys setanta passà al cinema, on debutà amb Tatuaje 1976, un film d’encàrrec Posteriorment rodà…