Resultats de la cerca

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Treballà en el gènere còmic, d’aventures i dramàtic The Big House 1930, The champ 1931, Viva Villa 1934

Els seus temes es mouen entorn de la solidaritat i l’amistat entre els homes, i de la lluita amb un món advers Les seves obres més importants són Goupi Mains-Rouges 1943, Antoine et Antoinette 1947, Rendez-vous de Juillet 1949, Casque d’or 1952, Touchez pas au Grisbi 1954 i Le trou 1960

Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass,  d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film,  Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds  1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat, entre d’altres…

Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius

Debutà en el cinema el 1960 amb The entertainer de T Richardson Interpretà després molts films interessants, com Nothing but the best 1963 de C Donner, Women in love 1969 de K Russell, The go-between 1970 de J Losey, An unmarried woman 1978 de P Mazursky i Quartet 1981 de J Ivory

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Germà d’ Ethel Barrymore i de Lionel Barrymore i el més famós de tots tres Fou el prototip del star system El seu primer film fou An American Citizen 1913 De primer s’especialitzà en papers d’aventures, i des del 1924 en papers de “seductor” — Beau Brummel 1924, Don Juan 1926— i de personatges històrics Rasputin and the Empress 1933, Marie-Antoinette 1938