Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja. Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i col·laborà en diverses publicacions —La Veu de Catalunya, Papitu, Solidaridad Obrera, La Rambla, El Noticiero Universal, Última Hora, La Humanitat, L’Opinió, L’Esquella de la Torratxa— com a dibuixant de temes polítics. Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra. Il·lustrà llibres, feu maquetes i edità revistes. Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf. Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit. Fou un dels organitzadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n’esdevingué dirigent el 1936.
Després de la Guerra Civil, el 1939, passà per diversos camps de concentració a França (Argelers, Sant Cebrià, Perpinyà, Bram, Bacarès, etc.), dels quals s’escapava i era retornat. El 1942 fugí a París, on ajudà el seu germà en la confecció de maquetes per al circ Barnum & Baile dels Estats Units, i també creà vestuaris d’època, i el mateix any fugí des de Marsella cap a Casablanca i, posteriorment, cap a Mèxic.
El 1943 arribà a Mèxic, on, un any més tard, les Edicions Iberia li publicaren Campos de concentración 1939-194..., amb textos de Narcís Molins i Fàbrega, en què fa una forta crítica social, i el mateix any exposà al Palacio de Bellas Artes de Mèxic D.F. També a Mèxic, el 1944, participà en el disseny de vestuari de films com ara La monja alférez (Emilio Gómez Muriel), per a María Félix, i Marina (Jaume Salvador) i col·laborà amb les revistes Mundo, amb Enric Adroher, i La Capital. Viatjà per Europa amb Adroher, que l’engrescà perquè anés a viure a Nova York, on continuà dibuixant i publicant per a les revistes Saturday Evening Post (1945) i Holiday de Nova York, des del 1946, on presentà aspectes urbans de les ciutats de Chicago, Londres, París o Hollywood. Feu diverses exposicions als Estats Units, entre les quals cal destacar “Apunts de guerra”.
A Hollywood aconseguí feina com a creador de vestuaris i assessor escenogràfic en produccions poc interessants. Abandonà el rodatge d’Un capità de Castella (The Captain from Castile, 1947, Henry King), amb Tyrone Power i Burt Lancaster, perquè no li pagaren els vestits que havia dissenyat. Des de Nova York, col·laborà com a dibuixant a la revista antifranquista Ibérica, que dirigia Victoria Kent. Treballà a Europa amb el Mouvement Socialiste pour les États Unis d’Europe i col·laborà en la seva revista Gauche Européenne (1953-58). Retornà puntualment a Catalunya des del 1977.
Afirmà que tot el que escriví, dibuixà o pintà estava pensat en termes cinematogràfics, emprava sovint la representació pictòrica en forma d’storyboard. Assegurava que: “El cinema és l’anàlisi, l’expressió suprema de totes les arts”. Publicà Caliban (1972), on reuní dibuixos realitzats en presons i camps de concentració. La seva producció final es caracteritza per un to vitalista.
Oficialment obtingué la nacionalitat mexicana, el 9 de desembre de 1948, i la nord-americana, el 30 de juliol 1962. El 29 de febrer de 2020 s’estrenà el biopic d’animació Josep, una coproducció catalanofrancesa del realitzador francès Aurel, que recupera l’excepcional testimoni del dibuixant català Josep Bartolí als camps de concentració francesos el 1939.