Resultats de la cerca

Guionista amb Roberto Rossellini Germania anno zero , 1948 i Giuseppe De Santis Riso Amaro , 1949, de primer realitzà documentals sobre temes socials, dins una línia de compromís polític, que continuà encara en el llargmetratge Achtung, banditi 1951 El 1954 dirigí Cronache di poveri amanti , basada en la novella homònima de Pratolini, una de les produccions més importants del neorealisme italià, i que li valgué el Premi Internacional del Festival de Canes Dirigí també La muraglia cinese 1958, documental, Il gobbo 1960, Il processo di Verona 1963, Banditi a Milano 1968, Roma bene 1971,…

D’origen teatral, debutà en el cinema amb El chacal de Nahueltoro 1968 Director de Chile Films durant el mandat de SAllende, realitzà llavors Compañero presidente 1971 i La tierra prometida 1973 Posteriorment, exiliat a Mèxic dirigí Actas de Marusia 1975, El recurso del método 1978, Alsino y el cóndor 1982, etc El 1985 retornà clandestinament a Xile i rodà el documental Acta general de Chile També ha dirigit Sandino 1990, a Nicaragua, Los naúfragos 1993 i Tierra del Fuego 2002

Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà

Màxim representant de l’avantguarda cinematogràfica dels anys vint, amb films com L’inhumaine 1924, Feu Mathias Pascal 1925 i L’argent 1928, la seva obra es veié posteriorment compromesa per problemes comercials i acabà treballant per a la televisió 1954-62

Fill d’un actor i d’una pianista, del 1946 al 1956 formà parella amb Dean Martin , amb el qual actuà en teatres, clubs i a la televisió, coprotagonitzà setze pellícules i el programa de ràdio The Martin and Lewis Show 1949-53, entre d’altres, actuacions que li donaren una gran popularitat com a actor còmic en el gènere anomenat slapstick , amb una combinació molt personal d’hiperactivitat física, incontinència verbal i disbarat Posteriorment, interpretà tot sol i a les ordres de Frank Tashlin The Geisha Boy 1958,  Cinderfella 1960, Who's Minding the Store 1963 i The Disorderly Orderly 1964…

Procedent del camp de la televisió, es donà a conèixer amb les pellícules que interpretà el grup musical The Beatles A Hard Day's Night , 1964 Help , 1965, d’un peculiar sentit de comicitat, basat en l’absurd Dins aquesta línia hom pot incloure The Knack , premiada a Canes el 1965 Altres films són A Funny Thing Happened on the Way to the Forum 1966, How I Won the War 1966, Petulia 1967, The Three Musketeers 1973, Robin and Marian 1976, Superman II 1980, Superman III 1983, The Return of Musketeers 1989, etc

Reputat grafista i autor d’excellents cartells, debutà en el cinema d’animació tot realitzant amb W Borrowczyk alguns curtmetratges entre el 1957 i el 1958 Poc després realitzà sol Nowy Janko muzykant ‘El nou músic Janko’, 1960 i Labirynt ‘Laberint’, 1962 Ultra a Polònia, treballà també a França i a la República Federal d’Alemanya, on desenvolupà una obra personalíssima, amb arrels surrealistes i kafkianes, per la qual obtingué nombrosos premis És autor de dos llargmetratges d’animació Adam II 1969 i Ubu et la grande gidouille 1975

Les seves interpretacions van de la clara comicitat Bell, Book and Candle , de R Quine 1958 Some Like it Hot , de B Wilder, 1959 al dramatisme més profund Fire Down Below , de R Parrish, 1957 Days of Wine and Roses , de B Edwards, 1962 Save the Tiger , de JG Avildsen, pel qual rebé un Oscar el 1973 The China Syndrome , de J Bridges 1979, pel qual rebé el premi d’interpretació Canes, i Missing , de Costa-Gavras, 1982, també guardonat a Canes, tot passant pel camp de la tragi-comèdia The Apartment, 1958 Irma, la Douce, 1963 The Fortune Cookie , 1966, Front Page , 1975, totes de B Wilder, amb…

Amb un gran domini de la plàstica i del llenguatge cinematogràfics, fou premiat a Canes el 1966 per Un homme et une femme Ha dirigit Vivre pour vivre 1967, Un homme qui me plaît 1969, Le voyou 1972, Smic, smac, smoc 1973, Toute une vie 1974, Robert et Robert 1978, À nous deux 1979, Les uns et les autres 1981, Un homme et une femme vingt ans déjà 1986, La belle histoire 1992, Témoin d’exception 1995, Apres tout, et même plus 1997, Hasards ou coïncidences 1998 i Une pour toutes 1999, entre d’altres

De grans dots dramàtics, obtingué un Oscar el 1939 per Gone with the Wind i un altre el 1951 per A Streetcar Named Desire Altres films seus són That Hamilton Woman 1941, Anna Karenina 1948, The Deep Blue Sea 1955 i Ship of Fools 1965