Resultats de la cerca

Famosa vamp en 1925-30, interpretà Kiss Me Again 1922 El seu veritable llançament fou It 1927 Imposà una moda exhibicionista

S'inicià als estudis de Walter Lantz i de Walt Disney, d’on fou acomiadat per haver participat en una vaga El 1943 fundà la United Productions of America UPA, que llançà el nou estil, oposat als criteris de l’escola de Disney Des del 1948 es dedicà únicament a la producció, i creà els personatges de Gerald Mc Boing Boing i Mister Magoo

Collaborà amb Jean Aurenche, i ambdós constituïren una sòlida base per al cinema francès de 1940-50, participant en l’obra de Claude Autant-Lara, en la de René Clément i en la de Jean Delannoy

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i  Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres  Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer  Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis  La signora senza camelie , d’Antonioni 1953  Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli  Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani  Satyricon 1969, de Federico Fellini  Metello 1970, de Mauro Bolognini  La colonna infame 1972, de Nelo Risi…

Actor per a Thomas HInce, realitzador des del 1916, fou un dels millors estilistes del decenni 1925-35 Conjugant realisme i lirisme amb especial sensibilitat, abordà les relacions i la intimitat amoroses Dirigí els films Humoresque 1920, The Seventh Heaven 1927, The River 1929, A Farewell to Arms 1933, Desire 1936 amb ELubitsch, Moonrise 1948, etc

Cursà estudis de pintura a Cracòvia i es dedicà a la litografia, especialitat en la qual guanyà el premi nacional l’any 1953 Realitzà cartells de cinema i films d’animació El 1959 s’establí a París i es dedicà als curtmetratges i documentals, en els quals barrejà les tècniques pictòriques i les cinematogràfiques Posteriorment, passà a realitzar llargmetratges d’estil molt peculiar, en els quals l’erotisme sadomasoquista de connotacions oníriques és sempre l’element central Entre les seves pellícules, sovint controvertides , es destaquen Goto, l’île d’amour 1968, Blanche 1971, Les contes…

Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…

Creà, amb FBertini i PMenicelli, un dels primers mites fílmics la diva o dona fatal Interpretà Ma l’amor mio non muore 1913, La donna nuda 1914, Rapsodia satanica 1915, La vergine folle i La falena 1916, Carnavalesca 1918, etc

Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films — Brandy, el sheriff de Losatumba 1963 i Crimen de doble filo 1964, feu de professor i productor cinematogràfic El seu retorn a la direcció Hay que matar a B , 1973 no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos 1975, que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina 1979 i Río abajo 1984 El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a…

Després de treballar a la televisió del seu país i de rodar el primer llargmetratge, Catch Us if You Can 1965, es traslladà als EUA, on realitzà alguns films d’acció com Point Black 1967, Leo the Last 1970, per la qual rebé el premi al millor director del Festival de Canes, i Deliverance 1972, i del gènere fantàstic, com Zardoz 1973 i Exorcist II 1977, no exempts d’una certa dimensió personal Excalibur 1980, el seu millor film, rodat a Irlanda, és un recull ampli i barroc de les llegendes arturianes També ha dirigit The Emerald Forest 1985, Hope and Glory 1987, Where the Heart Is 1990, Beyond…