Resultats de la cerca

Vida A la dècada de 1960 inicià la seva activitat creativa en la pintura i exposà a galeries de Barcelona, així com a la Biennal de São Paulo Atret pel cinema, cap al final de la mateixa dècada assistí als cursos de l’Escola de Cinematografia Aixelà i tot seguit als de l’Institut del Teatre, que coordinava Pere Portabella Després d’un primer curtmetratge en 8 mm, realitzà en 16 mm i en un termini de quatre anys 1969-72, cinc curts més i el migmetratge Swedenborg 1971 Amb aquest bagatge i sempre emfatitzant la seva independència, es feu un nom com a ambaixador del “cinema underground del…

Debutà el 1969 i en els anys següents es convertí en un dels actors més importants de la seva generació Els seus èxits més remarcables han estat The Godfather 1972 i The Godfather, Part II 1974, ambdós de F F Coppola Posteriorment intervingué en Scarecrow 1973, de J Schatzberg Serpico 1974 i Dog day Afternoon 1975, premi al millor actor al Festival de Sant Sebastià, ambdues de S Lumet Bobby Deerfield 1977, de S Pollack Cruising 1980, de W Friedkin Author Author 1982, d’A Hiller Scarface 1983, de B de Palma, i Revolution 1985, de H Hudson, després de la qual passà uns anys allunyat de…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

De fort temperament dramàtic, les seves millors interpretacions foren en la línia de la tragèdia, tant en teatre com en cinema Actuà, entre d’altres, a The Guns of Navarone 1961, Elektra 1962, Zorba, the Greek 1964, A ciascuno il suo 1966, Z 1968, The Trojan Women 1971, Iphigenia 1976, Cristo si è fermato a Eboli 1978, Into the Night 1984 i  Sweet Country 1987

Obtingué popularitat com a galant en pellícules de producció espanyola Dónde vas, Alfonso XII , 1958 Vacaciones en Mallorca , 1959 La verbena de la Paloma , 1963 Varietés , 1971 etc Posteriorment actuà en altres papers Las largas vacaciones del 36 1975, Nosotros que fuimos tan felices 1976, La leyenda del tambor 1981, Suspiros de España y Portugal 1995, Tranvía a la Malvarrosa 1996, etc Treballà també en produccions televisives

Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…

Fou un dels principals representants de l’anomenat “nou cinema txec”, que qüestionava el realisme socialista dictat per les autoritats Al seu país rodà el curtmetratge  Fádní odpoledne ‘Tedi de tarda’, 1964, Gran Premi del Festival de Locarno i el llargmetratge Intimní osvětlení ‘Illuminació íntima’, 1968, pel qual obtinguè reconeixement, i collaborà en diversos guions de Miloš Forman, com ara el film  Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 Amb ell, s’exilià als Estats Units el 1968 i continuà la seva carrera, bé que no aconseguí el mateix reconeixement Born to Win 1970, Law…

Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Salamanca, estudià posteriorment a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid, on obtingué el títol de director el 1961 Promotor de cineclubs i de revistes, fou un dels teòrics de l’anomenat “nou cinema espanyol” Dins aquest corrent realitzà el seu primer llargmetratge,  Nueve cartas a Berta 1966, pel qual guanyà la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià, i Del amor y otras soledades 1969 Després de la prohibició del film documental  Canciones para después de una guerra 1971, que no fou estrenat fins el 1976, continuà treballant…

Treballà amb el seu germà Charles Pathé Chevry-Cossigny, Sena i Marne, 26 de desembre de 1863 — Montecarlo, 25 de desembre de 1957, que havia iniciat l’explotació a França del fonògraf ideat per Edison Els germans Pathé fundaren el 1896 la societat Pathé frères , en la qual Émile s’encarregà dels fonògrafs, i Charles, de la cinematografia Aquesta societat, dedicada a la producció de pellícula verge i al perfeccionament del cinematògraf i del fonògraf, esdevingué aviat mundialment famosa