Resultats de la cerca

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…

S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de la Segona…

Estudià dret i cinematografia a Budapest Després d’iniciar-se amb noticiaris i documentals, des del 1958 realitzà les seves pròpies pellícules, que tracten sobretot de temes socials El seu primer èxit internacional fou Szegénylegények ‘Els desesperats’, 1965, construït sobre llargs plans seqüència, que esdevingueren un tret característic de les seves produccions La dècada dels anys setanta visqué a Roma, i posteriorment rodà sovint fora del seu país, especialment a partir del 1990 La seva filmografia inclou Csillagosok, katonák ‘Roigs i blancs’, 1967, Égi bárány ‘Agnus Dei’, 1971, Még kér a…

Format a l’Escola de Praga, fou un dels impulsors del “nou cinema” del seu país, amb obres significatives com Kristove roky ‘Els anys de Crist’, 1967 i dues coproduccions Desertori e nomadi 1968, amb Itàlia, i Les oiseaux, les orphelins et les fous 1969, amb França Víctima de la repressió posterior a la primavera de Praga, realitzà diversos curtmetratges i documentals televisius fins que l’èxit de Tisícrocna vcela ‘L’abella millenària’, 1983 revalorà la seva obra i li permeté dirigir els films Frau Holle 1985, Frankensteins Tante 1985, Sedím na konári a je mi dobre ‘Estic assegut a la branca…

El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en  Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger  The Romantic English-woman 1975, de J Losey  Turtle Diary 1985, de J Irvin  The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992 abandonà l’activitat…

Influït per Dziga Vertov, recorregué amb la seva càmera documental la història de bona part del segle XX la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, The Spanish Earth 1937 la Xina anterior a Mao,  The Four Hundred Million  1939 la Segona Guerra Mundial, Our Russian Front 1941 Indoxina, Indonesia Calling 1946 Itàlia, L’Italia non è un paese povero 1959 Cuba, Pueblo en armas 1961 Xile, Valparaíso 1963 el Vietnam,  Loin du Vietnam 1966, film collectiu amb Agnès Varda, Claude Lelouch i d’altres, Le peuple et ses fusils 1969 la Xina Popular,  La pharmacie N° 3 Shanghai 1980, i la Unió Soviètica,  Pesn o…

Vida Fill de l’actriu catalana Nieves Lasa, de petit s’installà a Barcelona, on es formà professionalment S’inicià interpretant papers en el teatre i el cinema, i fent doblatge de personatges infantils Més endavant feu de meritori de muntatge amb Ramon Biadiu i d’ajudant de muntatge de Joan Serra A vint anys entrà a treballar a Emisora Films com a muntador en cap i hi romangué fins el 1953, a més de fer de guionista d’ Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador i de realitzar documentals Amb els seus primers estalvis adquirí una càmera i rodà documentals com ara Barcelona és bona 1950,…

Vida Fill del compositor Ramon Ferrés i de la cantant Teresa Idel, estudià dibuix i pintura, i el 1933 debutà en el cinema rodant curts, on deixà algun exemple de cinema esportiu com Combat Eloy-Pineda 1934 El 1935 feu a Barcelona el seu primer llarg, Al margen de la ley , amb la seva productora Emisora Films L’esclat de la guerra civil no li impedí rodar Diego Corrientes , estrenat el 1937 i el migmetratge Paquete, el fotógrafo público nº 1 1938 realitzat per a la CNT Acabada la guerra fou contractat per Aureliano Campa de CIFESA per a dirigir nou produccions entre el 1940 i el 1943 Aquesta…

Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra Listopad ‘La caiguda de les fulles’, 1966, Žyl pevčij drozd ‘Hi havia una merla que cantava’, 1970 i Pastoral 1975 A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzà Les favoris de la lune 1984 —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut 1989, La chasse aux papillons 1992, Adieu, plancher des vaches 1999 i Lundi matin 2002, així com els documentals televisius Un petit…

Autodidacte, els seus films es caracteritzen per l’agilitat de les històries i per l’amor que mostren a l’home i a la natura Convertí el western en un art veritable i el cow-boy en un personatge mític Realitzà The Dream 1911, The Deserter 1911, The Battle of Gettysburg 1913, The Typhoon 1914, The Coward 1915 i Civilization 1916