Resultats de la cerca

Debutà als catorze anys en el film  Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak,  Ruy Blas 1947, de Pierre Billon,  Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara,  Alexander the Great  1956, de Robert Rossen,  Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier,  Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy,  Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i  Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols Els seus personatges…

Les seves obres analitzen críticament l’estructura de la societat hongaresa Jutalomutazás ‘Viatge a Anglaterra’, 1975, Filmregény ‘Film-novella’, 1978, Átváltozás ‘Metamorfosi’, 1983 Ha realitzat, també, documentals Nyugodtan meghalni ‘Morir-se en pau’, 1970, Miheztartás végett ‘Perquè ho sapigueu’, 1971, etc

Molt conegut pels films Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1958, Pociąg 1959 i Rękopis znaleziony w Saragossie ‘El manuscrit trobat a Saragossa’, 1965

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

Treballà vint-i-cinc anys a la Warner Bros i, entre els films que dirigí, es destaquen The Charge of the Light Brigade 1936, The Adventures of Robin Hood 1938, Dodge City 1939, Casablanca 1942, Flamingo Road 1949, The Comancheros 1961, etc

Després de dos anys a la Marina dels EUA 1943-45, anà a Nova York, on rebé cursos d’interpretació d’ Erwin Piscator El 1948 es traslladà a Hollywood, i l’any següent debutà en el cinema en Criss Cross , de R Siodmak Al llarg de la seva carrera interpretà més de 140 films i fou un dels actors més populars dels anys cinquanta i seixanta, apreciat tant en papers còmics com dramàtics Hom pot esmentar The Prince Who Was a Thief 1951, de R Maté Flesh and Fury 1952, de J Pevney  Son of Ali Baba 1952, de K Neumann No Room for the Groom 1953, de D Sirk  Houdini 1953, de G Marshall, que coprotagonitzà…

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

Provinent del teatre i excellent director d’actors, sobretot femenins, obtingué el 1964, per My Fair Lady , l’Oscar al millor realitzador i al millor film de l’any Obres seves són també, entre d’altres, Philadelphia Story 1940, Gaslight 1944, A Star is Born 1954, The Blue Bird 1976 i Rich and Famous 1981

Integrat en la generació de la postguerra, dirigí els films Sorok pervyj ‘El quaranta-un’, 1957, Balada o soldate ‘La balada del soldat’, 1959, Cistoye nebo ‘Cel net’, 1961 i Zili byli ctarik co ctarukhoj ‘Hi havia un vell i una vella’, 1964

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…