Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
Manuel Gutiérrez Aragón
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic cantàbric.
Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana…
Miquel Iglesias i Bonns
Cinematografia
Director.
Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…
Ángela Molina Tejedor
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de CFernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat de relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de JCamino, La ciutat cremada 1975-76 d’ARibas, Camada negra 1977 de MGutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de RFranco, Cet obscur objet du désir 1978…
Marisa Paredes
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l'actriu cinematogràfica castellana María Luisa Paredes Bartolomé.
Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pellícules Posteriorment, participà en nombroses sèries de televisió i obtingué papers secundaris en alguns films, com Goya 1970, El perro 1976, Las bicicletas son para el verano 1983 o Tata mía 1986 L’èxit li arribà en protagonitzar Tacones lejanos 1991, de P Almodóvar Des d’aleshores cal destacar La reina anónima 1992, de G Suárez, Tombés du ciel 1993, de Philippe Liore, Diario di un violatore 1994, de Giacomo Battiato, La flor de mi secreto 1995, de P Almodóvar…
Álex de la Iglesia
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic basc Alejandro de la Iglesia Mendoza.
Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de risa 1999, La…
Arturo Ripstein
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà.
Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El castillo de la…
Rosanna Pastor i Muñoz
Cinematografia
Actriu.
En teatre, cal assenyalar els seus treballs en Las galas del difunto , Pessoa en persona , El hombre deshabitado , Funció de gala i Damunt l’herba En cinema ha participat, entre d’altres, en Las edades de Lulú 1990, de Bigas i Luna, Land and Freedom 1995, de Ken Loach, En brazos de la mujer madura 1996, de M Lombardero, Arde amor 1998, de R Veiga, L’arbre de les cireres 1999, de Marc Recha, i Leo 2000, de José Luis Borau Per la interpretació a Land and Freedom rebé el 1996 el premi Goya a l’actriu revelació, i els premis a la millor actriu d' El Temps , l’Associació d’Actors del…
Pere Lazaga Sabater
Cinematografia
Director.
Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de presos 1955, i…
Asunción Casal
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou l’intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
Carmen de Lirio
Cinematografia
Actriu.
Vida Installada a Barcelona des del 1939, fou alumna de la ballarina i coreògrafa Gisa Gert S’inicià com a cantant de varietats i guanyà un concurs a Radio España de Barcelona EAJ-15 interpretant la cançó "La Lirio", de Conchita Piquer, la qual donà peu al seu nom artístic Dona d’una bellesa impressionant, fou la reina de les revistes barcelonines i representa el prototip de la vedet espanyola de la dècada del 1950 Debutà en el cinema amb Parsifal 1951, Daniel Mangrané i Carlos Serrano de Osma, si bé Ignasi F Iquino li proporcionà el personatge principal de La pecadora 1954, versió femenina d…