Resultats de la cerca
Es mostren 2797 resultats
Gene Hackman
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Format en el teatre, interpretà els seus primers papers cinematogràfics durant els anys 60 L’èxit li arribà amb The French Connection 1971 —Oscar i Globus d’Or al millor actor—, Scarecrow 1972 i The Conversation 1974 Després protagonitzà, entre d’altres, Night Moves 1975, Bite the Bullet 1975, Under Fire 1983, Hoosiers 1986, Mississippi Burning 1988, Another Woman 1988, Postcards from the Edge 1990, Class Action 1991, Unforgiven 1992 —Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari—, The Firm 1993, Wyatt Earp 1994, Caimson Tide 1995, The Bird Cage 1996, Extreme Measures 1997, Absolute Power…
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…
,
Terry Gilliam
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Graduat en ciències polítiques, collaborà en diverses publicacions El 1967 es traslladà a Londres on, dos anys després, fundà el grup còmic Monty Python, amb el qual realitzà la sèrie televisiva Monty Python’s Flying Circus 1969-72, edità llibres i creà les seqüències d’animació d’alguns films El 1972 codirigí amb Terry Jones el llargmetratge Monty Python and the Holy Grail 1974, dotat d’un inconfusible humor Ja en solitari i amb un estil cada cop més personal realitzà els films Jabberwocky 1977, Time Bandits 1981, Brazil 1985, The Adventures of Baron Munchhausen 1988, The Fisher King 1991…
Richard Gere

Richard Gere
Kojoku | Dreamstime.com
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Es graduà en filosofia a la Universitat de Massachusetts d’Amherst, però el 1969 abandonà els estudis per a emprendre la carrera d’actor Després d’una breu experiència teatral interpretà petits papers en films juvenils Destacà amb Looking for Mr Goodbar 1977, R Brooks, Days of Heaven 1978, T Malick i Bloodbrothers 1978, R Mulligan, però obtingué el definitiu pas a la popularitat gràcies al seu paper a Yanks 1978, de J Schlesinger Convertit en un nou sex symbol , protagonitzà American Gigolo 1979, P Schrader, An Officer and a Gentleman 1982, T Hackford, Breathless 1982, J McBride, Cotton Club…
Joel Coen
Joel Coen, guanyador de l’Oscar a la millor direcció per No Country for Old Men
© Darren Decker / A.M.P.A.S.
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Comparteix amb el seu germà Ethan Coen Minneapolis, Minnessotta, 21 de setembre de 1957 les tasques de guionista, director i productor Les seves pellícules han esdevingut un dels exponents més destacats del cinema nord-americà independent Han realitzat Blood Simple 1985, Miller’s Crossing 1990, Barton Fink 1991, Palma d’Or al Festival de Canes i premi BAFTA 1997, Fargo 1996, Oscar a la millor direcció i a la millor actriu, The Big Lebowski 1998, O Brother, Where Art Thou 2000, The Man Who Wasn’t There 2001, premi del Festival de Canes al millor director, Intolerable Cruelty 2003…
Glenn Close
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand, Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears, Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…
Jean-Claude Carrière

Jean-Claude Carrière
© Film by the Sea
Cinematografia
Guionista cinematogràfic francès.
Després de participar en alguns films de Pierre Étaix i Jacques Tati, inicià una llarga collaboració amb Luis Buñuel, que abasta tots els seus films des del 1964, i dels quals destaquen Le charme discret de la bourgeoisie 1972 i Cet obscur objet du désir 1977, pels quals fou nominat a l’Oscar Prolífic i brillant, també aplicà la seva ironia als guions de Viva Maria 1965 i Milou en mai 1989, de Louis Malle Taking Off 1971 i Valmont 1989, de Miloš Forman Liza 1972, de Marco Ferreri Die Blechtrommel 1978, de Volker Schlöndorff Sauve qui peut la vie 1980, de Jean-Luc Godard Danton 1982, d’Andrzej…
Tim Burton
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Format als estudis Disney, ha desenvolupat un personal sentit de la imaginació visual en films com Pee-Wee's Big Adventure 1985, Beetlejuice 1988, Batman 1989, Edward Scissorshands 1990, guardonat amb el premi Sant Jordi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya el 1992, Batman Returns 1992, Ed Wood 1994, Mars attacks 1996, Sleepy Hollow 1999, Planet of the Apes 2001, Big Fish 2003, Charlie and the Chocolate Factory 2005 i Seeney Todd The Demon Barber of Fleet Street 2007 com també a la pellícula d’animació The Corpse Bride 2005
Bernard Blier
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Estudià art dramàtic amb Louis Jouvet i, des de Gribouille 1937, interpretà més de cent cinquanta films Entreé des artistes 1938, Hotel du Nord 1938, Le jour se lève 1938, Quai des orfèvres 1947, Dix mille dolars au soleil 1963, Les possédés 1988, etc El seu fill Bertrand el dirigí en tres ocasions i també desenvolupà una notable trajectòria al cinema italià a les ordres de M Monicelli — La grande guerre , 1959—, E Scola — Riusciranno i nostri eroi , 1968— o L Visconti a Lo straniero 1966
Carles Benpar
Cinematografia
Pseudònim del realitzador cinematogràfic i productor Carlos Benito Para.
Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina