Resultats de la cerca

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles sobre cinema…

Germana de Warren Beatty D’una gran expressivitat, el seu aire, infantil, i el seu peculiar sentit de l’humor la fan ideal per a papers d’una determinada mena de comicitat Premiada el 1959 a Berlín per Ask Any Girl , de ChWalters, i a Venècia el 1960 i el 1988 per The Apartment , de B Wilder, i Madame Sousatzka , de J Schlesinger, respectivament El 1983 rebé l’Oscar a la millor actriu principal per Terms of Endearment , de JL Brooks Altres films seus són My Geisha 1961, de J Cardiff, Two for the See-Saw 1962, de R Wise, Irma, la Douce 1963, de B Wilder, The Turning Point 1977, de H Ross,…

Dotat d’un sentit de l’humor molt fi, fou un dels realitzadors més brillants de la generació dels anys cinquanta Dirigí, entre d’altres The Man in the White Suit 1951, Mandy 1952, The Maggie 1953, The Lady Killers 1955, Sweet Smell of Success 1957, A High Wind in Jamaica 1965 i Don't Make Waves 1967 A partir de la dècada dels setanta es dedicà a dirigir programes de televisió

Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics El 1950 començà les seves experiències d’animació per a cinema publicitari obtingué premis internacionals pels seus espots i filmets El 1962 féu el curtmetratge d’animació La Bíblia i, en 1963-66, el llargmetratge en color El mago de los sueños Inventor de la M-Tecno-Fantasy nou sistema de tècniques combinables al servei de la fantasia, realitzà Las bestias no se miran al espejo 1975 Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita

Fill d’actors de teatre ídix, s’inicià també com a actor teatral a Broadway al final dels anys trenta i pocs anys després formà un grup dissident de l’Actor's Studio de Lee Strasberg, que dirigí en diverses obres Els anys cinquanta començà a dirigir sèries de televisió, de les quals fou un pioner i que deixaren empremta en la seva filmografia La primera pellícula que dirigí fou l’adaptació de l’obra teatral per a televisió Twelve Angry Men 1957, un èxit reconegut, entre d’altres, amb l’Os d’Or al Festival de Berlín Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fugitive Kind 1960, A View From the…

Fill del polític Lluís Lúcia i Lúcia Doctor en dret, des del 1939 fou assessor jurídic de l’empresa cinematogràfica CIFESA, fet que el decantà cap al cinema Guionista i director de producció d' El hombre que se quiso matar 1941, començà a dirigir films el 1943, sovint de tema folklòric Currito de la Cruz , 1948, pseudohistòric Jeromín , 1953, etc També intentà un cinema catòlic amb Cerca de la ciudad 1952 i Molokai 1959, i caigué sovint en la vulgaritat, com en El príncipe encadenado 1960, sobre La vida es sueño, de Calderón assolí èxits comercials, com La muralla 1958 i Pepa Doncel 1969

Després d’un inici brillant a Alemanya Carmen, 1918 Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920, fou cridat a Hollywood, on s’installà el 1923 Hi començà una carrera que el situà com un dels millors realitzadors de la comèdia lleugera i d’humor, que de vegades incloïa una sàtira política Durant aquest període dirigí Lady Windermere's Fan 1925, The Love Parade 1929, The Smiling Lieutenant 1931, Angel 1937, Ninotchka 1939, la sàtira antihitleriana To be or not to be 1942 i Heaven can Wait 1943

Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres

Treballà a Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA A partir del celebrat paper com a assassí psicòpata a M-Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M-Una ciutat cerca un assassí’, 1931, de F Lang, interpretà personatges tortuosos i patològics, aprofitant el seu especial aspecte físic i les seves qualitats dramàtiques The Man Who Knew Too Much , 1934, d’A Hitchcock Crime and Punishment , 1935, de J von Sternberg The Maltese Falcon , 1941, de J Huston Casablanca , 1942, de M Curtiz Arsenic and Old Lace , 1944, de F Capra Beat the Devil , 1953, de J Huston 20 000 Leagues Under the Sea , 1955, de R…

Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions  Imágenes 1954-61,  Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge,  Antes de anochecer 1964, influït…