Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Quentin Tarantino
Cinematografia
Realitzador, guionista i actor cinematogràfic nord-americà.
Alternà diferents oficis fins que entrà a treballar en un vídeo club on coincidí amb un dels seus futurs collaboradors, el guionista Roger Avary Inicià la seva carrera dirigint la violenta Reservoir Dogs 1992, premi al Festival de Sitges Amb Pulp Fiction 1994 aconseguí la Palma d’Or de Canes i l’Oscar al millor guió Corealitzà Four Rooms 1995 amb Allison Anders, Alexandre Rockwell i Robert Rodríguez i participà en els guions de True Romance 1993, de T Scott, i Natural Born Killers 1995 d’O Stone Així mateix protagonitzà Destiny Turns on the Radio 1995, de J Baran i From Dusk till Dawn 1995,…
Michele Pfeiffer
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Al final de la dècada dels setanta començà a fer petites aparicions a la televisió i el cinema fins que aconseguí un paper important al musical Grease 2 1982, de P Birch A continuació protagonitzà, entre d’altres Scarface 1983, de B de Palma, Lady Hawke 1984, de R Donner, Into the Night 1985, de J Landis, The Witches of Eastwick 1987, de G Miller, Dangerous Liaisons 1988, de S Frears, The Fabulous Baker Boys 1989, de S Kloves, The Russia House 1990, de F Schepsi, Batman Returns 1992, de T Burton, Love Field 1992, guardonada al Festival de Berlín, de J Kaplan, Frankie and Johnny 1992, de G…
Sandra Bullock
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett, A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F Whitaker, Practical Magic…
Francesc Aguiló i Torraldel
Cinematografia
Actor i director.
Vida Pintor paisatgista, treballà en el teatre, destacant en el paper de Saïd a Mar i cel , d’Àngel Guimerà Fundà una acadèmia d’interpretació cinematogràfica i participà en el film que més ingressos proporcionà a la Royal Films, Fuerza y nobleza 1917, germans Baños També feu d’Alifás en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños Per a la Hispano Films protagonitzà Los misterios de Barcelona 1915-16, Albert Marro i Joan Maria Codina La secta de los misterios 1916, i El testamento de Diego Rocafort 1917, totes dues pellícules de Marro Després treballà en La obsesión de Periquito…
Christopher Reeve
Cinematografia
Actor nord-americà.
Debutà com a actor a 15 anys al Festival de Teatre de Williamstown El 1974 es graduà a la Universitat de Cornell i més tard estudià a l’escola d’arts escèniques Juilliard de Nova York Després d’uns quants anys treballant al teatre i a la televisió a la sèrie Love of Life , l’any 1978 Richard Donner l’escollí per a protagonitzar una adaptació del còmic Superman , en un paper que marcaria la seva carrera A més de les tres seqüeles de Superman , rodades els anys 1980, 1983 i 1987, la seva filmografia comprèn, entre d’altres, Somewhere in Time 1980, Monsignor 1982, The Bostonians 1984, Switching…
Mathieu Amalric
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…
Maria Casajuana
Cinematografia
Actriu.
Guanyà el primer premi en el concurs de fotogènia que el 1925 convocaren la Fox i el diari “El Día Gráfico” el premiat viatjava a Hollywood, on interpretaria films de la productora cinematogràfica Twenty Century El 1928 debutà com a secundària a Una núvia a cada port Howard Hawks i Sants de l’infern William Wyler A partir d’aquest any utilitzà en els seus treballs el pseudònim de María Alba Ben aviat protagonitzà una sèrie de versions espanyoles de films nord-americans, en el moment de la implantació del cinema sonor i de la política dels EUA de produir des de Hollywood i París per als…
Alfons Tormo
Cinematografia
Actor i director.
Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos Baturros 1915-16,…
El beso de la muerte
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 66 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Margarita, Ricard Puga, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 26121916, Madrid, 17021917 Sinopsi La duquessa Clara –que és vídua– organitza un ball per presentar en societat la seva filla Margarita, durant el qual aquesta és festejada pel llibertí Luis de Castro Aquest personatge es marca un repte de la mateixa manera que ha estat l’amant de la mare, ho serà també de la filla, i aconseguirà que Margarita li faci un petó en públic Quan la…
Sylvia Kristel
Cinematografia
Actriu neerlandesa.
Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina