Resultats de la cerca

Entre els seus impulsors i collaboradors assidus hi havia Tomàs Delclòs, Fèlix Fanés, Valentí Gómez Olivé, Carles Hac Mor, Gustau Hernández i Mor i Ramon Herreros Aquest títol remet a la publicació d’avantguarda editada el 1918 per Joan Salvat-Papasseit, i el subtítol diu "Full de cinema" De format tabloide, acurat disseny gràfic i bilingüe, contenia assaigs que interrelacionen l’art del film amb altres disciplines i l’alta cultura en general, amb una clara deriva envers les avantguardes i el llenguatge cinematogràfic Incorporà les firmes de Ferran Alberich, Núria Vidal, Ramon…

La seva primera edició tingué lloc el 1980, i des de llavors l’han visitat grans directors de cinema, actors i actrius nacionals i internacionals El festival vol apropar al públic les produccions més recents de l’Arc Mediterrani i es concep com a lloc de trobada de les cultures mediterrànies

D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964

Debutà en el cinema el 1966 i l’any següent es féu un cert renom amb Bonnie and Clyde d’A Penn Ha intervingut, entre altres, en Amanti 1968, The Arrangement 1969 d’E Kazan, Puzzle of a Downfall Child 1970, Chinatown 1974, Network 1976 que li valgué un Oscar, Evita 1980, Mommie Dearest 1981, Supergirl 1984, The Handmaid’s Tale 1989, Scordurs 1991, Arizona Dream 1992, The Temp 1993, Don Juan de Marco 1994, En brazos de la mujer madura 1996, Love Lies Bleeding 1999, The Thomas Crown Affair 1999, Messenger The Story of Joan of Arc 1999, Stanley's Gig 2000 i The Yards 2000

El seu treball sobri i la seva fotogènia serena es combinaren amb una gran riquesa de registres expressius Cal esmentar-ne els films Intermezzo 1936, Dr Jekill and Mr Hyde 1941, Casablanca 1942, Gaslight Oscar a la millor actriu estrangera, 1943, Notorious 1946 i Joan of Arc 1948 Treballà amb Roberto Rossellini a Stromboli terra di Dio 1949 i a Europa 51 1952, i amb Jean Renoir a Elena et les hommes 1956 Amb Anastasia 1956 obtingué el segon Oscar Aimez-vous Brahms 1961, Cactus Flower 1969, Murder on the Orient-Express 1974 i Höstsonaten ‘Sonata de tardor’, 1978 d’I Bergman són…

Fou un dels més dotats per al gènere documental al seu país, autor de creacions d’atmosfera poètica Els seus films es caracteritzen per llur objectivitat N’és el millor Fotográfia 1972, que ofereix una imatge fidedigna tant dels conflictes interiors i exteriors del creador com dels drames vitals dels fotografiats A destacar encara Hogy szaladnak a fák ‘Com corren els arbres’, 1966,  Arc ‘Cara’, 1970, Gyász ‘Dol’, 1972, Sámán ‘Xaman’, 1977, una versió de La senyoreta Júlia d’August Strindberg per a la televisió 1978, Embriók ‘Embrions’, 1986, que rebé la menció especial del…

Sempre al marge dels corrents dominants al cinema, i imbuït d’un humanisme sensiblement espiritualista, desenvolupà una obra de rigor i sobrietat ascètics, que arribà sovint a l’hermetisme — Au hasard Balthazar 1967, Mouchette 1968 i Une femme douce 1969— Més entenedors són Les dames du bois de Boulogne 1945, Le journal d’un curé de campagne 1950, basat en la novella de Bernanos, Un condamné à mort s’est échappé 1956, Pickpocket 1959, Le procés de Jeanne d’Arc 1962, Quatre nuits d’un rêveur 1971, Lancelot du lac 1974, Le diable probablement 1977, Os d’Or del Festival de Berlín i…

A partir de l’èxit del seu segon film, The Graduate 1976, de M Nichols, seguí una carrera molt regular que es consolidà amb l’Oscar per la seva interpretació a Kramer versus Kramer 1979, de R Benton També ha interpretat, entre d’altres, Midnight Cowboy 1969, de J Schlesinger, Little big Man 1970, d’A Penn, Straw Dogs 1971, de S Peckinpah, Lenny 1974, de B Fosse, Family Business 1989, de S Lumet, Dick Tracy 1990, de W Beatty, Billy Bathgate 1991, de R Benton, Hook 1991 de S Spielberg, Hero 1992, de SFrears, Outbreak 1995, de WPetersen, Sleepers 1996, de BLevinson, American Buffalo 1996, de…

Vida Installat a Barcelona des de petit, tingué una formació autodidàctica El 1928 marxà a París, des d’on envià les primeres cròniques sobre els films en castellà que la Paramount rodava a Joinville-sur-Pont Quan ja era a Barcelona, el 1931 entrà a "El Mundo Deportivo" i poc després a "El Noticiero Universal" i a la revista "Destino" com a crític de cinema, en la qual també creà les Sesiones Destino 1942-44, que continuà Josep Palau El 1946 passà a "La Vanguardia Española", on s’ocupà també de literatura i teatre El 1955 el diari l’envià de corresponsal a Nova York i s’hi estigué fins el…

Els seus pares treballaren com a monitors d’immersió submarina en diferents indrets del món, la qual cosa contribuí a desenvolupar en ell un amor per la mar que ha reflectit en les pellícules Le grand bleu 1988 i Atlantis 1991 La seva obra, que es mou sobretot en els gèneres del cinema fantàstic i d’acció, es caracteritza per una espectacularitat visual en deute amb les superproduccions de Hollywood, amb les quals ha volgut competir rodant alguns dels seus títols en anglès i amb actors nord-americans i britànics com a protagonistes També ha dirigit Le dernier combat 1983, Subway 1985, Nikita…