Resultats de la cerca

Vida Cursà filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona 1927-30 i feu de professor a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’Institut de Cultura de la Dona que Treballa a Barcelona 1931, entre d’altres Collaborà com a redactor en el setmanari "Abril", d’ERC 1931-34, "La Veu d’Olot", l’avantguardista "Hèlix" 1929-30 i "Mirador" 1933 Publicà la novella La ben nascuda 1937, una rèplica de La ben plantada , d’Eugeni d’Ors Després d’un viatge a Rússia el 1934 i de fer-se militant del PSUC, ocupà els càrrecs de secretari de la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi i de la Unió de Rabassaires de…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

Vida El seu inici en el dibuix animat fou en el llarg Alegres vacaciones 1945-48 dels estudis Balet y Blay, on feu amistat amb Artur Moreno, el director del film El 1963 marxà a Caracas i es dedicà a la realització de cintes publicitàries de dibuixos, com també feren A Moreno i Alfons Figueras Primer treballà a Lyon-Caracas Films i el 1955 dirigí la secció de dibuixos animats de Gama Films, productora fundada pels cineastes catalans Graciani, en collaboració amb els dibuixants A Figueras i Dídac Torrents Després passà per Caribe Films i Cedesa de la Cerveza Polar…

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i…

Vida Era fill de Francesc Màrius Bistagne i nebot de Pere Bistagne 1901, director general de la 20th Century Fox i distribuïdor dels films d’Emisora Films, la productora d’Iquino Acabat el batxillerat assistí al rodatge d’ El camino del amor 1943, Josep Maria Castellví, en què el seu pare feia de cap de producció Tot i la seva inicial inclinació envers la direcció, compaginà els estudis de filosofia i lletres amb el meritoriat de càmera en films d’Ignasi F Iquino, fins que debutà com a foquista en Ni pobre ni rico sino todo lo contrario 1945 i com a segon operador en Noche sin cielo 1947…

Creada el 1951 pels germans Balcázar, però registrada formalment el 1957, la seva fundació estigué lligada a la producció Catalina de Inglaterra 1951, Arturo Ruiz-Castillo, a la qual seguiren 11 pares de botas 1953, Francesc Rovira i Beleta, Relato policíaco 1954 i La huida 1955, ambdós d’Antonio Isasi-Isasmendi També crearen la distribuïdora Filmax, una de les més importants del mercat estatal durant una bona època La productora comptà amb les empreses Bengala i Concordia per a l’estratègia de producció Els Balcázar donaren a conèixer alguns directors que debutaven, com ara Juli Coll, Josep…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis…

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…