Resultats de la cerca

Debutà com a guionista per a E Martínez Lázaro — Amo tu cama rica 1991 i Los peores años de nuestra vida 1994—, però és més conegut per les collaboracions amb el seu germà Fernando — Two Much 1996,  La niña de tus ojos 1998 i El olvido que seremos 2020—, Á de la Iglesia — Perdita Durango 1997— o T Gatlif — Vengo 2000— Com a actor ha interpretat Suspiros de España 1995 i Adiós con el corazón 2000, de JL García Sánchez, i Airbag 1997, de J Bajo Ulloa, entre d’altres Com a director cal destacar  La buena vida 1996, Obra maestra 2000, Soldados de Salamina 2003, adaptació de la novella de Javier…

Vida Artista camaleònic tant pel que fa a la seva imatge com a la música, a voltes innovador i a voltes adaptant-se a la moda, introduí la teatralitat en el rock S’inicià de molt jove com a cantant, actor i multiinstrumentista en conjunts i en el teatre musical El 1966 es canvià el nom de David Robert Jones pel de David Bowie i publicà el seu primer àlbum amb aquest nom Malgrat que no fou molt reconegut, el seu segon àlbum 1969 incloïa la cançó Space Oddity , que més endavant aconseguí un gran èxit Tot i ser acollida de manera diversa, la seva producció musical posterior el situà com un dels…

Treballà a la Gran Bretanya i als EUA Interpretava habitualment el personatge de l’anglès tradicional, lúcid, autoirònic i sovint absurd, tant en films humorístics com seriosos Ha actuat a Raffles 1939, The Bishop's Wife 1947, Around the World in Eighty Days 1956, Bonjour Tristesse 1958, Separated Tables Oscar, 1958, The Guns of Navarone 1960, The Pink Panther 1963, Casino Royal 1966, Death on the Nile 1978, Escape to Athena 1978, The Sea Wolves 1980, etc Publicà l’autobiografia Bring on the Empty Horses 1975

Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi extraoficial del públic…

Després d’una àmplia experiència televisiva, inicià una filmografia especialitzada en el gènere fantàstic Parasite Murders 1975, The Brood 1979, Scanners 1980, Videodrome 1982, The Dead Zone 1983, The Fly 1986, Dead Ringers 1988, Naked Lunch 1991, M Butterfly 1993, Crash 1996 i eXistenZ 1999 Dins del gènere fantàstic ha dirigit Spider 2002 Amb el thriller A Story of Violence 2005, inicià una línia allunyada del gènere que li donà fama i que fou ben rebuda per la crítica, i que prosseguiria amb el drama mafiós Eastern Promises 2008 i amb A Dangerous Method 2011, sobre la relació entre Carl…

Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart  La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer  La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró  Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…

Dotat d’un gran poder d’observació i d’un sentit clar de la notació psicològica, obtingué els Oscar al millor film i a la millor direcció el 1957 i el 1962, per The Bridge on the River Kwai i Lawrence of Arabia , respectivament Altres films seus són Brief Encounter, premiat al Festival de Canes del 1946, Oliver Twist 1947, Summertime 1955, Doctor Zhivago 1965, Ryan's Daughter 1970 i A Passage to India 1984

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002, Zodiac 2007 i The…

Fou el creador d’un llenguatge cinematogràfic on el muntatge adquirí la seva dimensió autèntica Establí els fonaments de la temàtica cinematogràfica nord-americana ingenuïtat, moralisme i esquematisme Realitzà The Birth of a Nation 1914, Intolerance 1916, Hearts of the World 1917, Broken Blossoms 1919, Orphans of the Storm 1922 i The Battle of the Sexes 1928, entre d’altres Fundà el 1919, juntament amb Charles Chaplin , Mary Pickford i Douglas Fairbanks  la productora United Artists