Resultats de la cerca

Amb Flor silvestre 1943 es donà a conèixer com a realitzador El 1946 fou premiat a Canes el seu film María Candelaria 1943 Cantor poètic del paisatge mexicà i del folklore indígena, fotografiat per Gabriel Figueroa, el seu collaborador habitual, realitzà els films La perla 1945, Enamorada 1946 i Río escondido 1947 Posteriorment acabà fent només d’actor La cucaracha 1958, The Night of the Iguana 1963, The Wild Bunch 1968, Pat Garret and Billy the Kid 1973 i Under the Volcano 1983

Després d’uns inicis poc prometedors, realitzà l’inquietant film El bosque del lobo 1969 abans de reorientar la seva obra vers un classicisme correcte, encara que poc estimulant Tormento 1974, Pim, Pam, Pum fuego 1975, La Corea 1976, Un hombre llamado Flor de Otoño 1978, Akelarre 1984 i Bandera negra 1986, El día que nací yo 1991, El maestro de esgrima 1992, Morirás en Chafarinas 1995, Más allá del jardín 1996 i Tiempo de tormenta 2003 També ha participat en la pellícula collectiva Hay motivo 2004

Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i Bye Bye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997

Graduat en arquitectura a la universitat de Khon Kaen 1994 i posteriorment en realització cinematogràfica a l’Arts Institute of Chicago 1997, els anys noranta començà a rodar films a cavall entre la ficció i el documental, sovint amb actors no professionals El seu primer llargmetratge Dokfa nai meuman ‘La flor celestial a la mà del diable’, 2000 participava plenament d’aquestes característiques, que posteriorment continuà a Sud sanaeha ‘Sortosament teu’, 2002, pel qual fou premiat a Canes, Sud pralad ‘Mal tropical’ 2004, pel qual rebé el premi del jurat a Canes Sang sattawat ‘…

Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…

De petit es traslladà a Ermua País Basc Ha interpretat films de Pedro Almodóvar Laberinto de pasiones , 1982  La flor de mi secreto , 1995, Vicenç Aranda El Lute camina o revienta , 1987, pel qual rebé el premi al millor actor del Festival de Sant Sebastià El amante bilingüe , 1993, i Intruso , 1993, Manuel Gómez Pereira Todos los hombres sois iguales , 1994, Alfonso Ungría África , 1996, Gerardo Herrero Territorio comanche , 1997, Koldo Azkarreta Rigor mortis , 1997, Beda Docampo Feijoó Buenos Aires me mata , 1998, Daniel Burman Esperando al mesías , 2000, Emilio…

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i…

Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998 i Lucía y el…

Afectat per la Revolució Cultural, el 1978 fou admès a l’escola de cinema de Pequín Graduat el 1982, pertany a la cinquena generació de cineastes d’aquell país El seu món intimista alhora que crític amb l’explotació social de la dona, s’ha revelat a Hong Gaoliang ‘Melca roja’, 1988 —Os d’Or a Berlín—, Daihao meizhoubao ‘Operació puma’, 1989, Ju Dou 1990 i Fahong Denglong gaogao ‘Les llanternes vermelles’, 1991 Posteriorment ha dirigit Qiu Ju da Guansia ‘Qiu Ju, una dona xinesa’, 1992, Houzhe ‘Viure’, 1993 —que obtingué el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes—, Shanghai Triad 1995, Keep…

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…