Resultats de la cerca

Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud Actuà en el cinema italià Giuliano de Medici , 1941, mexicà Bel Ami , 1947 i castellà Don Quijote de la Mancha , 1945 Marcelino pan y vino , 1954 Calabuig , 1956, etc

Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar,  I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento…

Després de cursar estudis al conservatori de Santa Cecília de Roma, on tingué Goffredo Petrassi entre els seus mestres, dirigí una orquestra de música de cambra i es dedicà també a compondre música escènica per al teatre i les varietats Dedicat a la composició cinematogràfica des del 1961, aconseguí renom a partir de la collaboració amb el director Sergio Leone  primer en els spaghetti westerns   Per un pugno di dollari , 1964 Per qualche dollaro in più , 1965 Il buono, il brutto, il cattivo 1966 C’era una volta in West 1969, i molt posteriorment en la producció nord-americana Once Upon a…

Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace , 1947 L’…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…