Resultats de la cerca

Vida Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1974, des d’aquest mateix any hi exercí la docència com a professora d’història del cinema al Departament d’Història de l’Art Es doctorà en història del cinema el 1984 amb una tesi sobre el període més productiu del cinema mut a Barcelona 1906-23, etapa que concretà en un parell de volums Història del cinema a Catalunya I L’època del cinema mut 1896-1931 1986 i Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona 1906-1923 1987 Aquesta tasca historiogràfica li fou reconeguda amb els premis Sant Jordi de Cinematografia i el de…

Debutà al començament dels anys 1950 tant al teatre com al cinema D’extensa carrera teatral, que inclou representacions de Todos eran mis hijos , El león en invierno , Las bicicletas son para el verano , La velada en Benicarló i Luces de bohemia , entre d’altres, es féu popular pels seus personatges al cinema, habitualment en papers secundaris de tipus irascible i malhumorat Treballà a Plácido 1961, de LGBerlanga Atraco a las tres 1962, de JMForqué La escopeta nacional 1977, de LGBerlanga Companys, procés a Catalunya 1978, de JMForn El nido 1980, de Jde Armiñán Volver a empezar 1981, de…

Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i collaboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad  1930-31, òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario , que també emprà en el món del cinema En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’ El cura de la aldea 1935, Francisco Camacho i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película Revista quincenal técnico-artística cinematográfica , feu de guionista de les comèdies…

Estudià ciències de la comunicació a la Universidad Iberoamericana S’inicià professionalment el 1984 com a discjòquei en un programa de ràdio, i els anys 1986-88 compongué les bandes sonores d’alguns films mexicans Els anys noranta treballà per al canal televisiu mexicà Televisa Posteriorment fundà la productora Zeta i començà també a estudiar cinematografia i teatre als EUA El 1995 rodà el telefilm Detrás del dinero , al qual seguí El timbre 1996 Amb el drama Amores perros 2000, premiat al Festival de Cinema Llatinoamericà de Lleida i seleccionat per a la candidatura a l’Oscar, aconseguí…

Vida Comentarista cinematogràfic en "Cinema" i "Nuevo Cinema" 1938, s’exilià a Mèxic després de la guerra civil Allí escriví arguments per a la pantalla o n’adaptà al costat del realitzador toledà José Díaz Morales, mexicà d’adopció Junts adequaren el text per al melodrama Por un amor 1944 i Amar es vivir 1945, de Juan J Ortega Amb aquest adaptà La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio, protagonitzat per la catalana Emília Guiu, que obtingué un gran èxit El 1941 s’inicià com a argumentista de la comèdia Cinco minutos de amor Alfonso Patiño Tornà a treballar amb Díaz Morales, que dirigí, escriví i…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, periodista per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid, i diplomat per l’Escola d’Alts Estudis de la Imatge a París, el 1976 passà a dirigir l’ICC, des del qual ha desenvolupat una ingent tasca de productor executiu de curts, llargs, telefilms i sèries En representació de l’entitat, el 1983 cofundà i participà en la gestió del Plató Ideal, i el 1998, de Kopla, propietària de les dues sales Boliche de Barcelona Fou coordinador de les I Converses de Cinema a Catalunya 1981, coredactor del projecte de llei de l’Ens Autònom de la…

Germana dels poetes i escriptors Vicent i Alexandre Gaos, es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina, on es traslladà amb la seva família el 1939 Prolífica a l’Estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figura també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com Molokai 1959, de LLucía la seva primera interpretació Viridiana 1961 i Tristana 1969, de LBuñuel El verdugo 1963 de LGBerlanga El arte de vivir 1963, de JDiamante La busca 1966, d’AFons Mi querida señorita 1972, de Jde Armiñán Furtivos 1975…

Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días del pasado 1977…