Resultats de la cerca

Autor d’una obra bàsicament documental, adoptà el realisme socialista i es posà al servei de la revolució cubana Fou fundador i director del Noticiario ICAIC Latinoamericano, creat l’any 1960 a l’Havana Els seus primers curtmetratges el convertiren en un dels millors muntadors Ciclón , 1963 Now 1964, Hanoi, martes 13 , 1967 Posteriorment rodà Los cuatro puentes 1974, El tiempo es el viento 1976, Octubre es de todos 1977, El gran salto al vacío 1979, El soñador del Kremlin 1983 i Concierto para la vida 1997, molts dels quals curtmetratges Ocupà càrrecs oficials i rebé nombrosos…

El 1959, amb només divuit anys, estrenà el seu primer curtmetratge, La huida Des del 1960 treballà com a ajudant de direcció i producció a l’Instituto Cubano del Arte y la Industria Cinematográficos ICAIC, al qual es mantingué vinculat tota la vida S'inicià com a director amb curts didàctics i el 1962 rodà en collaboració el seu primer curt de ficció, Minerva traduce el mar Després d’un viatge a Europa que l’influí decisivament 1964, el 1965 dirigí el seu primer film d’autor, Manuela , migmetratge on són ja presents dues de les constants de gran part la seva producció posterior la dona i la…

Començà la seva carrera com a escriptor, periodista i crític cinematogràfic El 1968 es donà a conèixer internacionalment amb La primera carga al machete, fresc històric estèticament expressionista, al qual seguiren Los días del agua 1971, Ustedes tienen la palabra 1973, La tierra y el cielo 1977 i Una mujer, un hombre, una ciudad 1978 i Gallego 1987

Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals  Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis

De ben petit, emigrà a Miami Florida L’èxit de la sèrie de televisió Hill Street Blues el portà a interpretar, al cinema, personatges secundaris de caire llatí, com ara a The Untouchables 1987, de B de Palma D’expressió freda, però de caracter impulsiu, s’ha caracteritzat per la interpretació de personatges durs, com a The Godfather III FFCoppola, 1990 També ha intervingut a Black Rain TScott, 1989, Hero SFrears, 1992, To Have and to Hold LMandoki, 1993, Night Falls on Manhattan SLumet, 1996, Death in Granada MZurinaga, 1996, Night Falls on Manhattan SLumet 1997, The…

Format a Itàlia, dirigí el seu primer film, Historias de la Revolución 1960, just després de l’adveniment castrista La seva obra es caracteritza per un cert sentit de l’humor corrosiu i crític des d’una perspectiva socialista Las doce sillas 1962, Cumbite 1964, Muerte de un burócrata 1966, Memorias del subdesarrollo 1968, Una pelea cubana contra los demonios 1970, La última cena 1973, Los sobrevivientes 1979, Hasta cierto punto 1983, Cartas del parque 1988 i, en collaboració amb JC Tabío, Fresa y chocolate 1993 i Guantanamera 1995

Vida Fill de pares espanyols, des de jove treballà com a actor teatral a Barcelona Inicià la seva carrera cinematogràfica amb Curro Vargas 1923, José Buchs, i la compaginà amb el doblatge als estudis que la Paramount tenia a Joinville París Durant la guerra civil continuà amb les dues activitats i més endavant fou contractat pels estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà actors de renom com Edward Arnold també treballà als estudis de doblatge Acústica Durant la dècada del 1940 pràcticament deixà el teatre i se centrà en el cinema, especialitzat en papers de dolent fins a la seva mort Actuà…

Vida De petit visqué a Mèxic, on el seu pare Roberto feia de baríton de sarsuela A Barcelona cursà estudis primaris i es professionalitzà en el teatre i el cinema El seu primer film fou Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo En una gira per Hispanoamèrica s’installà a Mèxic el 1942 i realitzà el primer film, Secreto eterno Carlos Orellana, amb el pseudònim d’Armando Dávila, que només utilitzà en aquesta ocasió Fins a la dècada de 1970 interpretà més de cinquanta títols, la majoria com a secundari, que alternà amb els escenaris, la ràdio i la televisió Es naturalitzà mexicà El 1974, amb August…

Dotat tant per als personatges còmics com per als seriosos, el 1957 obtingué l’Oscar a la millor interpretació per The Bridge on the River Kwai , el 1958, el premi del Festival de Venècia per The Horse's Mouth i el 1979, un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera Intervingué també, entre altres pellícules, en Kind Hearts and Coronets 1949, The Lavender Hill Mob 1951, The Lady Killers 1956, The Swan 1956, Our Man in Havana 1959, Lawrence of Arabia 1961, Doctor Zhivago 1965, Cromwell 1970, Brother Sun, Sister Moon 1972, Hitler, the Last Ten Days 1973, Star Wars 1977, 1980,…

Llicenciat en ciències empresarials, posteriorment estudià cinematografia a l’Escuela Internacional de Cine de l’Havana i a l’Australian Film Television and Radio School Broadcasting Enterteinment AFTRSBE de Sydney Després de diversos curts, el 2003 rodà el seu primer llargmetratge,  Les hores del dia , que rebé el Premi de la Crítica a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes Seguiren els films  La soledad 2007, premis Sant Jordi i Fotogramas de Plata 2008 i Goya al millor director i a la millor pellícula 2008, Tiro en la cabeza 2008, premi Fotogramas de Plata 2009,…