Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Pedro Armendáriz
Cinematografia
Teatre
Actor mexicà de teatre, televisió i, especialment, de cinema.
Popular a Mèxic des de l’any 1935, aconseguí renom internacional amb María Candelaria 1944, d’Emilio Fernández, amb qui treballà en d’altres films, i el qual li obrí pas com a actor en molts d’altres països
Jacques Demy
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
En plena Nouvelle Vague assolí un gran renom amb Lola 1961 i amb dues comèdies musicals Les parapluies de Cherbourg 1963 i Les demoiselles de Rochefort 1966 Posteriorment realitzà The Model Shop 1968, The Piedpiper of Hamelin 1971, Lady Oscar 1979, Une chambre en ville 1982 i Parking 1985, entre d’altres El 1988 dirigí Trois places pour le 26 , el seu últim film
Faye Dunaway
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Debutà en el cinema el 1966 i l’any següent es féu un cert renom amb Bonnie and Clyde d’A Penn Ha intervingut, entre altres, en Amanti 1968, The Arrangement 1969 d’E Kazan, Puzzle of a Downfall Child 1970, Chinatown 1974, Network 1976 que li valgué un Oscar, Evita 1980, Mommie Dearest 1981, Supergirl 1984, The Handmaid’s Tale 1989, Scordurs 1991, Arizona Dream 1992, The Temp 1993, Don Juan de Marco 1994, En brazos de la mujer madura 1996, Love Lies Bleeding 1999, The Thomas Crown Affair 1999, Messenger The Story of Joan of Arc 1999, Stanley's Gig 2000 i The Yards 2000
Jaime de Armiñán
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic castellà.
Autor de guions televisius, dirigí posteriorment dos films comercials i obtingué un cert renom amb un tercer Mi querida señorita , 1971 En la seva trajectòria posterior, irregular, cal destacar El amor del capitán Brando 1974, Al servicio de la mujer española 1978, El nido 1980, Stico 1984, La hora bruja 1985, Al otro lado del túnel 1994, El palomo cojo 1995 i 14, Fabian Road 2008, la seva darrera pellícula, i les sèries televisives Juncal 1988 i Una gloria nacional 1992 És autor del guió de El día que nací yo 1992, de P Olea El 2000 publicà les memòries La dulce España…
Ingrid Thulin
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica sueca.
De personalitat introvertida i turmentada, fou una de les actrius predilectes d’I Bergman, a les ordres del qual interpretà Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘En el llindar de la vida’, 1958, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Nattvardsgästerna ‘Els combregants’, 1962, Tystnaden ‘El silenci’, 1963, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1973 i Efter Repetitione ‘Després de l’assaig’, 1984 Actuà per a altres directors de renom, sobretot europeus Alain Resnais La guerre est finie , 1965, Mai Zetterling Nattlek , ‘Jocs de nit’, 1966, Luchino Visconti…
Carlo Ponti
Cinematografia
Productor cinematogràfic italià.
Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point , de M…
Dušan Vukotič
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic croata, especialitzat en dibuixos animats.
Autor de films humorístics i sàtires de gran força expressiva, esdevingué la figura més significativa de l’Escola Cinematogràfica de Zagreb Debutà el 1951 i aconseguí renom internacional, especialment amb Surogat 'Succedani', 1961 que obtingué el primer Oscar atorgat a un dibuix animat no nord-americà És autor també del llargmetratge per a infants Sedmi Kontinent 1966, realitzat amb imatges reals La seva trajectòria comprèn una vintena de títols, entre els quals, a més dels esmentats, hom pot esmentar Piccolo 1959, Igra 'Joc', 1962, Mrlja na savjesti ’La taca a la consciència’,…
Richard Williams
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Director i dissenyador de cinema d’animació.
Format a l’Ontario College of Art, treballà primer als estudis de Walt Disney El 1955 anà a la Gran Bretanya i treballà sobretot en publicitat de televisió, i el 1958 estrenà el seu primer curtmetratge, The Little Island 1958, que rebé un premi BAFTA L’èxit comercial li arribà amb Love Me, Love Me, Love Me 1962, que li obrí les portes a participar en films de renom What’s New Pussycat , 1965, de Clive Donner The Return of the Pink Panther , 1975, de Blake Edwards, i dirigí, dissenyà i produí films d’animació A Christmas Carol 1971, Oscar al millor film d’animació Raggedy Ann…
Gene Wilder
Cinematografia
Nom artístic de l’actor nord-americà Jerome Silberman.
S’inicià professionalment en el teatre, i va obtenir un notable ressò a Broadway Actor de registre eminentment còmic, debutà en el cinema el 1967 en Bonnie & Clyde , d’Arthur Penn, però el seu renom en el cinema està associat a Mel Brooks , de qui protagonitzà The Producers 1967, pel qual va ser nominat a l’Oscar, Blazing Saddles 1974 i el seu gran èxit, Young Frankenstein 1974, del guió del qual va ser coautor amb Brooks i pel qual van ser nominats a l’Oscar Altres títols destacats de la seva carrera són Everything You Always Wanted to Know About Sex * But Were Afraid to Ask…
Jaume Collet-Serra
Cinematografia
Director cinematogràfic.
L’any 1992, amb divuit anys, es traslladà a Los Angeles per estudiar cinematografia al Columbia College, on es formà com a tècnic en edició i muntatge S’inicià professionalment en el cinema publicitari i en videoclips, amb els quals obtingué renom L’any 2004 fou contractat per la productora Warner Bros i rodà el seu primer film, House of Wax 2005, film de terror que obtingué un notable èxit El seu segon llargmetratge, Goal II Living the Dream 2007, girava entorn del món del futbol, però en la seva producció següent, Orphan 2009, retornà al gènere de terror Amb el thriller…