Resultats de la cerca

Desenvolupà una brillant carrera teatral durant els anys cinquanta i lentament s’imposà en el cinema, fins a esdevenir un dels actors francesos més preuats Participà en molts films, com Thérèse Desqueyroux 1962, de C Franju  La vie de Château 1965, de JP Rappeneau  L’une et l’autre 1967, de R Allio  La grande bouffe 1973, de M Ferreri  Tendre poulet 1973, de Ph de Broca, i, a les ordres de B Tavernier  L’horloger de Saint-Paul 1973, Que la fête commence 1975, Le juge et l’assassin 1976, Coup de torchon 1981 i La vie et rien d’autre 1989, pel qual obtingué un César i un David Il deserto dei…

Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace , 1947 L’…

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…

Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o  Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de  Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com  John Cage , que l…

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar  Titus Andronicus  1979-80, F Puigserver  Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  La tempestat  1985, N Espert  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…