Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Iquino Aureliano Campa, Barcelona ARGUMENT José Santugini GUIÓ Joan Lladó, Manuel Bengoa, IFIquino FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ César Espiga MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Augusto Algueró fill INTERPRETACIÓ José Suárez l’agent Fernando Olmos, Alfonso Estela Óscar, Manuel Gas l’inspector Lérida Soledad Lence Celia Albéniz, Pedro de Córdoba Eduardo, Barta Barri Mario, Antonio Amaya Julio, Maruchi Fresno Isabel, Isabel de Castro Susana, Carlos Otero Alfredo ESTRENA Barcelona, 04121950,…

Durant alguns segons es produeix una sobreimpressió, que acaba en cobrar plena entitat la nova imatge i desaparèixer totalment l’anterior

Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de Joan Bennett Deixà aviat el paper d’ingènua i esdevingué una vamp sofisticada, amb una marcada personalitat Com la seva germana, acabà dedicant-se a la producció

Màxim representant de l’avantguarda cinematogràfica dels anys vint, amb films com L’inhumaine 1924, Feu Mathias Pascal 1925 i L’argent 1928, la seva obra es veié posteriorment compromesa per problemes comercials i acabà treballant per a la televisió 1954-62

Amb una sòlida formació cinematogràfica, el 1927 s’inicià en la realització i assolí una considerable anomenada amb la seva versió de la trilogia autobiogràfica de MGor'kij Dectvo Gor'kogo ‘La infància de Gor'kij’, 1938, V l’ud’akh ‘Entre la gent’, 1939 i Moi Universitety ‘Les meves universitats’, 1940 Afectat per la política estalinista, acabà en una lamentable inactivitat

Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions…

Amb Flor silvestre 1943 es donà a conèixer com a realitzador El 1946 fou premiat a Canes el seu film María Candelaria 1943 Cantor poètic del paisatge mexicà i del folklore indígena, fotografiat per Gabriel Figueroa, el seu collaborador habitual, realitzà els films La perla 1945, Enamorada 1946 i Río escondido 1947 Posteriorment acabà fent només d’actor La cucaracha 1958, The Night of the Iguana 1963, The Wild Bunch 1968, Pat Garret and Billy the Kid 1973 i Under the Volcano 1983

Vida Traslladat a Mèxic el 1902 com a representant comercial, acabà installant-se als EUA, on treballà a la Paramount Pictures Co de traductor al castellà de films nord-americans al costat de Joan Montllor i Pujals D’altra banda, creà el Comitè Cultural Català, fundà l’antic Centre Nacionalista Català i el Centre Català de Nova York Fou representant del Consell Nacional de Catalunya creat a Londres i corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica El 14 d’abril de 1945 redactà i presentà a Nova York, amb Josep Carner i Ribalta i Josep Maria Fontanals, el document…

Procedent del teatre, el 1924 realitzà el seu primer film, Stačka ‘La vaga’, on s’insinuen les directrius bàsiques de la seva obra, les quals el 1925 desenvolupà d’una manera magistral a Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Potemkin’ Per a realitzar Oktjabr’ ‘Octubre’, 1927 suspengué el rodatge de Staroje i novoje ‘El vell i el nou’, que acabà al cap de dos anys Féu un viatge per Europa, i anà a Hollywood i a Mèxic, on realitzà Que viva México 1931 A l’URSS continuà la seva tasca de teòric i realitzà Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij Per la concepció del muntatge i de la…

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…