Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau Garsaball Vázquez,…

Obtingué el premi d’interpretació als festivals de Venècia del 1951 i el 1954 per La nuit est mon royaume i Touchez pas au grisbi 1953, respectivament Més films seus són Pépé-le-Moko 1936, La grande illusion 1936-37, Quai des brumes 1938, La bête humaine 1938, La traversée de Paris 1956, Les misérables 1957, Le tonnerre de Dieu 1965, L’affaire Dominici 1973, Verdict 1974 Prototip de l’home dur, però humà, fou el millor intèrpret de l’inspector Maigret

Cap de la productora Pathé 1905, fou director de la filial a Nova Jersey, i després de la guerra reprengué a França la direcció de la Pathé Baby Conreà diferents camps dins la realització films còmics Le chien et la pipe , 1903, fantàstics Les sept châteaux du Diable , 1901, drames populars Historie d’un crime , 1901 i temes literaris Don Quichotte , 1903 i religiosos La passion de Crist , 1902- 05 Altres pellícules seves notables són Les victimes de l’alcoolisme 1902, La grève 1903 i L’affaire Dreyfus 1907

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A…

Després d’interpretar una dotzena de papers secundaris, es consagrà amb La dentellière 1976, de C Goretta, i tot seguit amb Violette Nozière 1977 de C Chabrol També ha interpretat Les soeurs Brönte 1978, d’A Techiné, Loulou 1979, de M Pialat i Sauve qui peut la vie 1980, de JL Godard Posteriorment ha interpretat La dame aux camelias 1980, Coup de torchon 1981, Passion 1981, La truite 1982, La storia di Piera 1982, Les possedés 1987, Un affaire de femmes 1988 —premi d’interpretació a Venècia—, La vengeance d’une femme 1989, Malina 1990, Madame Bovary 1991, Après l’amour 1992, L’inondation 1993…

Estudià lletres a la Sorbona, i posteriorment fou crític de cinema a Cahiers du cinéma , on entrà en contacte amb François Truffaut i Jean-Luc Godard , amb els quals formà el nucli del moviment de renovació del cinema francès conegut com Nouvelle Vague El seu primer llargmetratge,  Le beau Serge 1958, compendia la temàtica i els procediments d’aquest moviment El seguiren, entre altres films,  Les cousins 1959, Os d’Or del Festival de Berlín, À double tour 1959,  Les bonnes femmes 1960, Les godelureaux 1961, L’oeil du malin 1962,  Les sept péchés capitaux 1962, Landru 1963, Ophélia 1963 i  La…

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…