Resultats de la cerca

Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7  1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981,  Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JClaramunt Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia dramàtica en tres actes i en vers La puntaire de la costa , original del poeta Tomàs Ribas i Julià 1926, inspirada en la poesia de Manuel Ribot i Serra 1859 – 1925 GUIÓ JClaramunt, FGelabert FOTOGRAFIA Fructuós Gelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J Cuyàs SO Efectes de so sincronitzats INTERPRETACIÓ Teresa Pujol Agnès, Joan Xuclà Pere, Llorenç Adrià, JClaramunt, Joan Formiguera, Teresa Martí, Carme Prats, Llorenç Gibert, Intervenció del grup de ball de l’Orfeó de Sants ESTRENA…

Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí Fatso Estigué…

Format en el teatre i en la televisió, s’inicià en la direcció amb comèdies The Thrill of It All , 1963 Send Me No Flowers , 1964, etc Amb In the Heat of the Night 1967 fou guardonat amb l’Oscar a la millor realització Altres films seus són Fiddler on the Roof 1971, Jesus Christ Superstar 1973, Rollerball 1975, And Justice for All 1979, Agnes of God 1985,  In Country 1989,  Other People’s Money 1991,  Only You  1994, The Hurricane  1999,  Dinner with Friends  2001 i  The Statement  2003 Obtingué un Os de Plata a la millor direcció 1988 per  Moonstruck 1987, pellícula guardonada també amb…

De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien…

Nasqué amb la intenció d’unificar diverses iniciatives d’entitats i grups locals per tal d’oferir espectacles als escolars i amb la intenció d’organitzar sessions de música, teatre i cinema Es creà a partir de l’experiència de Rialles, i es constituí un consell assessor integrat per Joan Casals, Pau Monterde i Antoni Verdaguer Inicià una acció combinada amb l’organització d’espectacles i l’actuació pedagògica a les escoles El 1981 estrenà un curt realitzat per Jan Baca, Toni Garriga i Antoni Verdaguer per donar a conèixer les seves activitats a les escoles i les associacions de pares L’any…

Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Barcelona, Jad Films França ARGUMENT I GUIÓ Manuel Maria Saló FOTOGRAFIA Mario Pacheco blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE María Rosa Ester MÚSICA Josep Solà SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ Christian Marquand Walter, Agnès Laurent Ilona, Ángel Aranda Rudolf, Marisa de Leza Lita, Vicky Lagos Rosita, María Fernanda Ladrón de Guevara Mercedes, Josep Maria Caffarel Valera ESTRENA Barcelona, 20051960, Madrid, 13031961 PREMIS Ciutat de Barcelona 1960 millor director Sinopsi Ilona és una refugiada…

Neta de l’actor Walter Huston i filla del director i actor John Huston i de la ballarina Enrica Soma El seu pare la llançà a A Walk with Love and Death 1969, però gairebé passà una dècada fins que no feu papers secundaris amb Elia Kazan i Bob Rafelson La seva carrera rebé un nou impuls quan Huston li donà un paper a Prizzi's Honor 1985, amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària A partir d’aquí, la seva gran presència i altivesa la convertí en una excellent actriu de caràcter Altres títols The Dead J Huston, 1987, The Grifters S Frears, 1987, per la qual fou nominada a l’Oscar…

Es traslladà als 17 anys a París, on inicià una carrera com a model, i treballà, entre d’altres, per a Coco Chanel Introduïda en el món del cinema, el primer llargmetratge que protagonitzà fou Ce soir ou jamais 1961, de Michel Deville, però aviat es convertí en protagonista habitual de les pellícules de Jean-Luc Godard   Une femme est une femme , 1961, per la qual rebé el premi d’interpretació al Festival de Berlín Le petit soldat,  1961-63 Vivre sa vie , 1962  Le petit soldat , 1963 Bande à part , 1964 Pierrot le fou Alphaville , 1965 Made in USA , 1966, amb qui estigué casada…