Resultats de la cerca

Capdavanter i impulsor de la gran època del cinema danès, és important per algunes grans produccions, com Hamlet 1910, i pel descobriment d’estrelles com Asta Nielsen

Tot i que algunes pellícules són rodades en so directe, la tècnica emprada normalment, sobretot en exteriors, per a evitar sorolls excessius i paràsits, consisteix en el rodatge mut de les imatges i la posterior incorporació del so corresponent en els estudis També és emprada en films musicals, de cant, etc, i per a efectes sonors especials

En les seves obres tractà de manera especial de la problemàtica jueva Cal destacar-ne Exodus 1958, Topaz 1967, QB VII 1970, Mitla Pass 1988 i A God in Ruins 1999, algunes de les quals foren portades al cinema o a la televisió També escriví sobre les seves experiències a Irlanda del Nord, Trinity 1976, The Redemption 1995 i O'Hara's Choice 2003

Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o  Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di Lammermoor , el…

És una de les grans figures sortides de l’ Actor’s Studio S’inicià com a actor teatral a Broadway, i debutà amb el cinema amb The Strange One 1957, de Jack Garfein, Anatomy of a Murder 1959, d’Otto Preminger, al qual seguí, sota el mateix director, Anatomy of a Murder  1959, pellícules que li donaren un renom notable Després de participar en algunes produccions italianes Risate di gioia , 1960, de Mario Monicelli i algunes de Hollywood sense gaire ressò, als anys seixanta es dedicà sobretot als telefilms  Tornà a actuar assíduament al cinema amb  The Bridge at Remagen 1969, de John…

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Establert molt aviat a Hollywood, treballà en diversos gèneres adaptació de novella, del teatre, de tema policíac, etc La seva inclinació vers els grans temes el portà a una certa dimensió crítica, però amb molta ambigüitat en les seves conclusions Algunes de les seves pellícules són Laura 1944, The Moon is Blue 1953, Carmen Jones 1955, The Man with the Golden Arm 1956, Bonjour, tristesse 1957, Exodus 1960, The Cardinal 1963, Hurry Sundown 1966, Julie Moon 1970, Rosebud 1975 i The Human Factor 1979

Format a les escoles Eina i Elisava, de les quals fou també professor a la primera meitat dels anys setanta, s’inicià en el disseny industrial i la publicitat L’any 1969 fundà l’estudi i la botiga GRIS associat amb Carles Riart, amb el qual presentà dissenys a Barcelona i Londres, i aconseguí diversos premis de disseny, entre els quals destaca un premi Delta d’Or 1970 Féu també diverses exposicions de pintura, art que conreà al llarg de la seva vida en etapes diverses A la meitat dels anys setanta passà al cinema, on debutà amb Tatuaje 1976, un film d’encàrrec Posteriorment rodà diversos…

Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980,…

El 1923 fou anomenada ja Warner Bros, i d’aleshores ençà és una de les empreses més potents en el món del cinema Amb seu i estudis a Burbank Califòrnia des del 1929, a més dels films convencionals, produí, sota el títol de Looney Tunes , algunes de les sèries de dibuixos animats de més èxit entre els anys trenta i setanta del segle XX, amb personatges com Bugs Bunny, Porky Pig i Daffy Duck Després d’una sèrie de fusions, el 1972 passà formar part del grup Warner Communications que, al seu torn s’integrà el 1989 en el grup Time Warner , resultat de la fusió de Warner…