Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Manuel Gutiérrez Aragón
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic cantàbric.
Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana 1997, Visionarios 2001, El…
Germà Lorente i i Guarch
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions Imágenes 1954-61, Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge, Antes de anochecer…
,
Fèlix Fanés
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1972 amb el treball Influencia del cine en la literatura española 1923-36 igualment es graduà el mateix any a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Després amplià estudis a l’École Practique des Hautes Études de París Com a crític cinematogràfic s’inicià al diari "Tele-exprés" 1970-72 també fou un dels fundadors de la revista "Arc voltaic Full de cinema" 1977-93 i el primer director de "L’Avenç Història dels Països Catalans" 1977-79 És professor del departament d’art de la Universitat Autònoma de…
Jaume Deu i Casas
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Després de tres cursos d’enginyeria industrial a Barcelona, deixà els estudis 1955 per entrar de meritori a la productora IFISA, tot i que ja havia fet de segon operador d’un curt de Joaquim Coll i Espona Més tard treballà a TVE en programes com "Cuatro tiempos" 1959 o "Sobre el terreno" i com a operador en el curt Costa Brava 59 1959, Romà Gubern, film pioner a mostrar la degradació de l’entorn turístic costaner català A partir del 1961 es posà a les ordres d’Aurelio G Larraya com a segon operador a No dispares contra mí 1961, José María Nunes, director amb el qual collaborà en gairebé…
Joaquim Jordà i Català
© SEMINCI
Cinematografia
Guionista i director de cinema.
Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985…
Enric Esteban i Delgado
Cinematografia
Productor.
Vida Després de la guerra civil es formà en diverses distribuïdores i productores, i el 1949 fundà, amb Germà Lorente, l’empresa Este Films Producción e Importación de Películas Inicialment se centrà en la distribució, però després d’intervenir a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias, l’empresa amplià la seva activitat a la producció amb El cerco 1955, del mateix director El mateix any, Esteban s’associà amb la distribuïdora Mundial Films, de la qual fou conseller delegat i des de la qual regulava una producció pròpia, discreta però sempre atenta a la demanda del mercat Donà suport a l…
Josep Solà i Sánchez
Música
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Joan Suñé i Sintes Decantat molt aviat per la música popular, destacà especialment com a compositor de cançons La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Muchacha bonita, Cada día te quiero más, Muchas felicidades , etc, que tingueren una gran difusió en espais radiofònics, on treballà des del 1960 per passar posteriorment a TVE 1972-92 Molts dels temes compostos per ell foren interpretats per cantants i grups dels anys seixanta als vuitanta, com ara Antonio Machín , Josep Guardiola, Los Sírex, Ramon…
,
cinema mexicà
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Mèxic.
L’introductor del cinema al país fou l’enginyer Salvador Toscano Barragán, que el 1896 creà la primera sala d’exhibició i esdevingué el primer realitzador mexicà Amb l’arribada del sonor, el cinema mexicà se situà al capdavant de la producció hispanoamericana Però, malgrat diversos productors autòctons, els millors films del moment sobre Mèxic i els temes mexicans són producte de realitzadors estrangers, com Eisenstein Que viva México , 1930-31 i Fred Zinnemann Redes , 1934, per exemple El 1946 el cinema mexicà es donà a conèixer internacionalment amb el premi atorgat al Festival de Canes a…
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…
Cinema 2019
Cinematografia
La revolució de Netflix The Irishman , de Martin Scorsese, protagonitzada per Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci i Harvey Keitel / Crèdit Netflix La implantació en els darrers anys de Netflix, una plataforma de continguts audiovisuals sota demanda –i també productora–, ha suposat una veritable revolució de dimensions encara inabastables en la manera de consumir cinema Una transformació no mancada de polèmica hi ha festivals, com el de Canes, que es resisteixen a incloure en la seva secció oficial pellícules pensades per a estrenar-se directament en línia, mentre que, a casa nostra, el de…