Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
L’arbre de les cireres
Cinematografia
Pel·lícula del 1998; ficció de 90 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona ARGUMENT MRecha GUIÓ MRecha, Ignasi Móra FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Laia Colet MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Toti Soler SO Albert Manera, Ricard Casals INTERPRETACIÓ Pere Ponce Andreu, Diana Palazón Dolors, Jordi Dauder dr Martí, Isabel Rocatti Roser, Rosana Pastor, Bernat Llobell Miquel, Blai Pascual Àngel, Pep Cortés Manolo, Miguel Ángel Romo Tonet, Raül Julve Vicent, Samir El Quehiry ESTRENA Barcelona, 16101998, Madrid, 03111998 PREMIS Sitges 1998 de la…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic.
Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995, Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble…
Marc Recha i Batallé
© Dies d’agost
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…
Rosanna Pastor i Muñoz
Cinematografia
Actriu.
En teatre, cal assenyalar els seus treballs en Las galas del difunto , Pessoa en persona , El hombre deshabitado , Funció de gala i Damunt l’herba En cinema ha participat, entre d’altres, en Las edades de Lulú 1990, de Bigas i Luna, Land and Freedom 1995, de Ken Loach, En brazos de la mujer madura 1996, de M Lombardero, Arde amor 1998, de R Veiga, L’arbre de les cireres 1999, de Marc Recha, i Leo 2000, de José Luis Borau Per la interpretació a Land and Freedom rebé el 1996 el premi Goya a l’actriu revelació, i els premis a la millor actriu d' El Temps , l’Associació d’Actors del…
Pau i el seu germà
Cinematografia
Pel·lícula del 2000; ficció de 110 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, JBA Production Jacques Bidou, París ARGUMENT I GUIÓ MRecha FOTOGRAFIA Hélène Louvart color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pasqual Otal MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Geronación, Xavier Turull, Fred Vilmar, Toni Xuclà, El Gitano SO Ricard Casals, Albert Manera INTERPRETACIÓ David Selvas Pau, Nathalie Boutefeu Marta, Marieta Orozco Sara, Lluís Hostalot Emili, Alícia Orozco Mercè, Juan Márquez Toni, David Recha Àlex ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 25052001 PREMIS Ondas 2001 millor director Sinopsi Àlex…
Ernest Blasi i Bustinza
Cinematografia
Muntador.
Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…
Marc Recha i Batallé
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià en el cinema de manera autodidacta Realitzà, des del 1984, catorze curts en súper-8 mm El 1988 dirigí El darrer instant , el seu primer curt en 35 mm, i l’any següent aconseguí una beca de la Generalitat de Catalunya que li permeté continuar el seu aprenentatge a París amb el cineasta Marcel Hanoun, figura per excellència del cinema independent A vint-i-un anys realitzà el primer llargmetratge, El cielo sube 1991-92, basat en l’obra Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, que fou seleccionat a més de quaranta festivals d’àmbit espanyol i internacional com Locarno i Venècia i…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Director i productor.
Vida Procedent del cineclubisme, el 1975 ingressà en l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet Consolidà el seu aprenentatge professional amb diversos curts i com a productor executiu dels llargs Més enllà de la passió 1986, Jesús Garay o Solitud 1990-91, Romà Guardiet, aquest últim per a la productora Quasar, de la qual fou cofundador, i també realitzà Una ombra al jardí 1988, premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 al millor director Des del seu primer llarg evidencià una atracció pels thrillers urbans ombrívols i presidits per la violència o la traïció, com Manila 1991, amb el…
Pep Armengol
Cinematografia
Director de càsting i actor.
Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…
Jordi Dauder i Guardiola
Cinematografia
Actor i doblador.
Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma , seguit de Fausto…