Resultats de la cerca

Especialitzat en films de muntatge, treballà sobre l’ocupació de Varsòvia Le temps du ghetto , 1961, la Guerra Civil Espanyola Mourir à Madrid , 1962, la Revolució Russa La Revolution d’Octobre , 1967, el món dels animals La fête sauvage , 1975 Sauvage et beau , 1983, etc

Germà d’ Ethel Barrymore i de Lionel Barrymore i el més famós de tots tres Fou el prototip del star system El seu primer film fou An American Citizen 1913 De primer s’especialitzà en papers d’aventures, i des del 1924 en papers de “seductor” — Beau Brummel 1924, Don Juan 1926— i de personatges històrics Rasputin and the Empress 1933, Marie-Antoinette 1938

Personificà i mitificà “el bon americà” al cinema dels EUA, especialment en la figura del cowboy adust, tímid i simpàtic The Winning of Barbara Worth, 1926 The Man from Wyoming, 1930 The Plainsman , 1936 The Cow-Boy and the Lady, 1938 The Westerner, 1940 High Noon, 1952 Vera Cruz, 1954 Bon comediant, intervingué també en films humorístics de Lubitsch i de Capra, i també en nombroses cintes d’aventures, com Lives of a Bengal Lancer 1935, Beau Geste 1939, etc

Fill dels actors televisius Lloyd i Dorothy Dean Bridges, actuà esporàdicament d’infant amb els seus pares i el seu germà Beau S’inicià professionalment a la televisió amb el drama protagonitzat pel seu pare Silent Night, Lonely Night 1969 L’any següent debutà al cinema en The Yin and the Yang of Mr Go 1970, de B Meredith, i Halls of Anger , de P Bogart Aconseguí una gran projecció en The Last Picture Show 1971, de P Bogdanovich, a la qual seguiren Fat City 1972, de J Huston, The Iceman Cometh 1973, de J Frankenheimer —versió de l’obra teatral d’E O’Neill—, Thunderbolt and Lightfoot 1974, de…

Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films  Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys, 1999, La veuve…

Estudià lletres a la Sorbona, i posteriorment fou crític de cinema a Cahiers du cinéma , on entrà en contacte amb François Truffaut i Jean-Luc Godard , amb els quals formà el nucli del moviment de renovació del cinema francès conegut com Nouvelle Vague El seu primer llargmetratge,  Le beau Serge 1958, compendia la temàtica i els procediments d’aquest moviment El seguiren, entre altres films,  Les cousins 1959, Os d’Or del Festival de Berlín, À double tour 1959,  Les bonnes femmes 1960, Les godelureaux 1961, L’oeil du malin 1962,  Les sept péchés capitaux 1962, Landru 1963,…

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…

Cursà tres anys de dret i es formà com a actriu a l’Institut del Teatre 1975-78 Formà part de grups independents, de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle ADTE i debutà en el teatre professional amb Bodas que fueron famosas del Pingajo y la fandanga Grec 78 El mateix 1978 entrà al grup Dagoll Dagom i actuà a Antaviana , i debutà a la televisió El club de los siete i al cinema amb L’orgia , de Francesc Bellmunt Després d’aquest film s’installà a Madrid, on prosseguí la carrera, i començà a utilitzar el nom artístic d’Assumpta Serna De la seva filmografia cal destacar El crimen de…

Cinema nord-americà Fotograma de la pellícula The Shape of Water , guanyadora de l’Oscar al millor llargmetratge © The Shape of Watercom Aquest any, les cerimònies d’entrega dels Oscar i dels Globus d’Or –en què pràcticament va haver-hi consens a l’hora d’utilitzar el color negre– van tenir, a través dels discursos dels premiats i de les intervencions dels presentadors i de les persones encarregades d’entregar els guardons, una notable càrrega reivindicativa D’una banda, es va denunciar l’assetjament sexual present en la indústria de Hollywood –denúncia aglutinada en el moviment #MeToo–, que…