Resultats de la cerca

Format a Itàlia, dirigí el seu primer film, Historias de la Revolución 1960, just després de l’adveniment castrista La seva obra es caracteritza per un cert sentit de l’humor corrosiu i crític des d’una perspectiva socialista Las doce sillas 1962, Cumbite 1964, Muerte de un burócrata 1966, Memorias del subdesarrollo 1968, Una pelea cubana contra los demonios 1970, La última cena 1973, Los sobrevivientes 1979, Hasta cierto punto 1983, Cartas del parque 1988 i, en collaboració amb JC Tabío, Fresa y chocolate 1993 i Guantanamera 1995

Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals  Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis

El 1948 emigrà a l’illa de Cuba, on la seva família s’havia establert en acabar la Guerra Civil A l’Havana es doctorà en filosofia i lletres 1955, amb la tesi Fonética del español hablado en Cuba Treballà a l’ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, on fou director de fotografia i realitzador de documentals pel cinema i la televisió cubans A més de crític cinematogràfic, fou cofundador del primer cineclub del país, l’any 1951, i posteriorment de la Cinemateca de Cuba Estudià cinema al City College de Nova York 1955-1956 amb Hans Richter i al Centro Sperimentale di…