Resultats de la cerca

De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a Hollywood 12 Years…

Es formà com a actor al Drama Centre London El 1983 s’inicià en el teatre amb l’obra Another Country , de Julian Mitchell, i l’any següent debutà al cinema en protagonitzar-ne la versió cinematogràfica de Marek Kanievska Des del final dels anys vuitanta ha esdevingut un dels actors britànics més destacats Ha combinat les actuacions en produccions del seu país amb d’altres de nord-americanes Cal esmentar, entre d’altres, els films  A Month in the Country 1987, de Pat O'Connor  Valmont 1989 de Milos Forman  Apartment Zero 1989, de Martin Donovan  Wings of Fame 1990, d’Otakar…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…