Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ventura Pons i Sala

Ventura Pons
Culturcat. Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, de nom complet Bonaventura.
Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino i Presència i al diari El Correo Catalán abans de debutar amb el documental Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…
,
Larry Hagman
Cinematografia
Actor nord-americà, de nom complet Larry Martin Hagman.
Fill de l'actriu Mary Martin, abandonà els estudis de dret per la interpretació, i el 1950 començà a actuar professionalment en produccions teatrals, algunes amb la seva mare Després de prendre part en la guerra de Corea, el 1958 va debutar a Broadway, i el 1956 a la televisió, on actuà en sèries com a secundari fins el 1965, que va obtenir el seu primer paper important en la sèrie I Dream on Janine 1965-70 L'èxit li va arribar amb Dallas , on interpretava el paper de JR Ewing, un magnat del petroli amoral, maquiavèlic i seductor La sèrie, emesa de 1978 a 1991 pel canal CBS, va aconseguir una…
Christopher Lee
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès, de nom complet Christopher Frank Carandini Lee.
Durant la Segona Guerra Mundial serví a la Royal Air Force Posteriorment inicià la carrera d’actor, interpretant papers secundaris La seva trajectòria tingué un punt d’inflexió quan Terence Fisher el féu protagonitzar les noves versions de Frankenstein The Curse of Frankenstein, 1957 i Dracula 1958 i, posteriorment, The Mummy 1959, interpretacions que, gràcies al seu físic una gran alçada i faccions escardalenques i inquietants el convertirien en un clàssic del gènere de terror A banda de diverses seqüeles de Dràcula, protagonitzà o coprotagonitzà The Hound of the…
Esther Williams

Esther Williams
© doctormacro
Natació
Cinematografia
Nedadora i actriu nord-americana, de nom complet Esther Jane Williams.
A setze anys guanyà tres campionats dels Estats Units en braça i estils, i l’any següent baté rècords nacionals en 100 iardes braça i 100 m lliures Fou seleccionada per a l’equip olímpic dels Estats Units als Jocs de Tòquio, però no pogué competir a causa de l’inici de la Segona Guerra Mundial Descoberta per un caçatalents de la Metro Goldwyn Mayer, el 1942 debutà al costat de Mickey Rooney en la comèdia Andy Hardy's Double Life , de George B Seitz Aconseguí la popularitat en el gènere de musicals aquàtics, que personificà gràcies als seus dots natatoris i el seu físic, amb produccions com…
Manoel de Oliveira

Manoel de Oliveira
© The European Independent Film Festival
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic portuguès, de nom complet Manoel Cândido Pinto de Oliveira.
S’inicià els anys vint com a actor de repartiment, i el 1931 dirigí la seva primera producció, el documental experimental Douro, Faina Fluvial El 1942 dirigí el primer llargmetratge, Aniki-Bobó 1942, sobre els infants del carrer, d’acusades coincidències amb el neorealisme que començava a gestar-se a Itàlia Mal vist per la dictadura salazarista, pràcticament suspengué la seva obra cinematogràfica durant tres dècades, en què visqué d’una explotació agrícola Els anys finals del règim reprengué la realització cinematogràfica amb una sèrie de drames sobre amors frustrats O Passado e o presente…
telefilm
Cinematografia
Pel·lícula rodada per ésser transmesa per televisió.
Pot constituir un film complet, amb durada normal de pellícula cinematogràfica, o pot ésser transmès fragmentàriament a base de capítols successius o com a episodis independents dins una mateixa sèrie
Pau Agustí i Planell
Cinematografia
Científic.
Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren illustrades amb…
Antoni Robert i Robert
Cinematografia
Enginyer industrial i científic.
Vida Els primers anys se centrà en el món de la radiodifusió i creà el Selector Robert, que tingué força predicament, i el 1929 publicà el treball de caràcter historicotecnològic La radiotelevisión , sobre un aparell de ràdio integral o radiovisió Coincidint amb la implantació del cinema sonor, es decantà cap a la cinematografia, i s’incorporà al cos d’enginyers de la Western Electric Alternà aquesta feina amb conferències sobre el cinema sonor, el cinema com a eina educativa i articles tecnicocientífics en publicacions com ara "Ràdio Barcelona", "Radio Catalana" i "Técnica Revista…
La Nova Cançó
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976, Documental, 85 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Maricel Bautista SO Josep Nogueira ESTRENA Barcelona, 14061976, Madrid, 18111976 Sinopsi Reportatge sobre el moviment de la Nova Cançó, en què s’alternen les entrevistes realitzades per Àngel Casas, amb actuacions dels seus membres Entre les persones entrevistades figuren Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi Pujol, Joan de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Joan Miró, Francesc Candel, Salvador Espriu, Joan Fuster, Carles Rexach…
Joan-Gabriel Tharrats i Vidal
Cinematografia
Cineasta independent.
Vida Fill del poeta Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…
,