Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
enfocar
Cinematografia
Fotografia
Física
Modificar la distància entre l’objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d’obtenir una imatge ben nítida.
En les primeres càmeres fotogràfiques hom collocava en el lloc de la placa un vidre esmerilat, sobre el qual es formava la imatge i que, un cop enfocada, era substituït per la placa Aquest procediment ha estat desplaçat pels dispositius de visor directe, pel dispositiu rèflex o per la collocació d’un doble objectiu càmera TLR càmera fotogràfica Hom utilitza també l' enfocament automàtic per raigs infraroigs mitjançant els quals hom pot detectar el punt de l’objecte més proper a la càmera, per ultrasons, i per comparació de contrast tots ells tenen, però, limitacions L’avenç…
Palmira González López
Cinematografia
Historiadora.
Vida Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1974, des d’aquest mateix any hi exercí la docència com a professora d’història del cinema al Departament d’Història de l’Art Es doctorà en història del cinema el 1984 amb una tesi sobre el període més productiu del cinema mut a Barcelona 1906-23, etapa que concretà en un parell de volums Història del cinema a Catalunya I L’època del cinema mut 1896-1931 1986 i Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona 1906-1923 1987 Aquesta tasca historiogràfica li fou reconeguda amb els premis Sant Jordi de Cinematografia i el de…
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…