Resultats de la cerca

Catedràtic de Teoria i Història del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra, fou responsable dels grups de recerca CINEMA Collectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals d’aquesta universitat i de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani OCEC, a més de director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani MICEC, celebrada a Barcelona entre els anys 2005 i 2008 Autor d’estudis i assaigs sobre cinematografia, destaquen Michelangelo Antonioni 2003, Paisajes de la modernidad Cine europeo 1960-1980 2002 i La última mirada Testamentos fílmicos 2000, premi d’assaig de l’…

Un dels operadors més destacats del cinema europeu contemporani, caracteritzà el nou cinema espanyol dels anys seixanta i, especialment, l’estètica d’alguns films de CSaura, J Camino i El espíritu de la colmena , de VErice A causa de la ceguesa deixà la professió el 1975

Contemporani de Mizoguchi, rodà més de cent pellícules i en vida fou poc conegut fora del seu país És considerat un dels impulsors del realisme cinematogràfic dels anys 30 amb obres com Izu no Odoriko ‘La ballarina d’Izu’, 1933 o Jinsei no Onimotsa ‘El pes de la vida’, 1935 Romangué actiu fins els anys 60

Especialitzat en el cinema d’animació, el 1960 creà el personatge del senyor Rossi, prototip de l’home contemporani És també autor dels llargmetratges West and Soda 1965, Vip, mio fratello superuomo 1968 i Allegro ma non troppo 1974 Posteriorment, fora d’aquest gènere, ha realitzat diversos curtmetratges Sotto il ristorante cinese , 1987 Mister Tao , 1990, Os d’Or al Festival de Berlín

Contemporani de Wajda, Kawalerowicz i Munk, en la seva producció predominen les adaptacions literàries Rekopis znaleziony w Saragossie ‘El manuscrit trobat a Saragossa’, 1964, a partir de l’obra de JPotocki premiat als festivals d’Edimburg, 1965, Sant Sebastià, 1965 i Sitges, 1969, Sanatorium pod Klepsydrą ‘El sanatori de la Clepsidra’, 1973, premi especial de Canes, Nieciekawa historia ‘Una història sense importància’, 1982, Pismak ‘L’escriptor’, 1984, Osobisty pamietnik grzesznika ‘Diari íntim d’un pecador’, 1985 i Niezwykla prodroz Baltazara Kobera ‘Les tribulacions de…

Començà a desenvolupar la seva afició pel cinema quan li regalaren una càmera de súper-8 a vuit anys La seva primera pellícula, Praying with Anger 1992, estigué protagonitzada per ell mateix i incloïa elements autobiogràfics Més endavant dirigí Wide Awake 1998, i assolí un gran èxit amb el seu tercer film, The Sixth Sense 1999, una història de terror que el revelà com un dels grans valors del cinema fantàstic contemporani Dins aquest mateix gènere, dirigí també Unbreakable 2000, Signs 2002 i The Village 2004

De formació autodidacta, fundà amb el seu germà Mika una productora i inicià una de les filmografies més originals del cinema europeu contemporani Ha dirigit Rikos ja raingaistus ‘Crim i càstig’, 1983, Calamari Union 1985, Varjoja paratiisissa ‘Ombra en el paradís’, 1986, Hamlet liikemaailmassa ‘Hamlet al món dels negocis’, 1987, Ariel 1988, Leningrad Cowboys Go America 1989, Tulitikkutehtaan tyttö ‘La noia de la fàbrica de llumins’, 1989, I Hired a Contract Killer 1990, Scènes de la vie de bohème 1992, Pidä huivista kiinni, Tatjana ‘Agafa el teu mocador, Tatiana’, 1994, Kauas…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna,…

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui  i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin…

Graduat en ciències químiques a la Universitat de Dacca, on fou professor, obtingué el doctorat en química de polímers a la Universitat de North Dakota EUA, però després de la publicació de la seva primera novella, Nondito Noroke ‘A l’infern feliç’ 1972, guardonat amb el premi Lekhak Shibir als escriptors progressistes, es dedicà a la creació literària Escriptor extraordinàriament prolífic —se li atribueixen unes dues-centes obres entre novelles, assaigs i drames—, aconseguí una difusió sense precedents gràcies als seus retrats de la classe mitjana de Bangladesh, al sentit de l’humor i a la…