Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
obturador
Cinematografia
Dispositiu que en la càmera cinematogràfica impedeix l’arribada de la llum a la superfície sensible en el lapse durant el qual el mecanisme d’avançament de la pel·lícula la fa córrer entre dos fotogrames consecutius.
L’obturador sol ésser una peça giratòria de xapa, en forma d’aspa, que segons la seva posició deixa passar la llum o no
Constance Bennett
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de Joan Bennett Deixà aviat el paper d’ingènua i esdevingué una vamp sofisticada, amb una marcada personalitat Com la seva germana, acabà dedicant-se a la producció
Luis Cuadrado
Cinematografia
Fotografia
Director de fotografia cinematogràfic.
Un dels operadors més destacats del cinema europeu contemporani, caracteritzà el nou cinema espanyol dels anys seixanta i, especialment, l’estètica d’alguns films de CSaura, J Camino i El espíritu de la colmena , de VErice A causa de la ceguesa deixà la professió el 1975
Jacques Tourneur
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen francès.
Fill del realitzador francès Maurice Tourneur, és autor d’una sèrie de films policíacs i fantàstics Cant people 1942, I walked with a zombie 1943, Out of the past 1947 Durant els anys cinquanta es dedicà al cinema d’aventures i als westerns i deixà l’activitat a partir del decenni següent
André Bazin
Cinematografia
Crític cinematogràfic francès, col·laborador de la revista Esprit
i fundador, amb Doniol-Valcroze, dels Cahiers du Cinéma
.
Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius
Pola Negri
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu de cinema polonesa Barbara Apolonia Chałupiec.
El 1917 M Reinhardt la portà a Berlín on obtingué nombrosos èxits Carmen , 1918 Sumurum , 1920, etc i el 1923 es traslladà a Hollywood on fou una de les actrius més destacades del cinema mut Forbidden Paradise , 1924 Hôtel Imperial , 1927, etc Deixà el cinema amb l’arribada del sonor El 1970 publicà a Nova York el llibre de memòries Memoirs of a Star
Conrad Veidt

Conrad Veidt
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor cinematogràfic alemany.
S'inicià en el teatre sota la direcció de Max Reinhardt, activitat que deixà per dedicar-se al cinema 1917 La seva figura es consagrà sobretot en el cinema mut de caràcter expressionista, encarnant tipus conflictius i turmentats De la seva filmografia cal destacar Das Kabinett der Dr Caligari 1919, Das Wachsfigurenkabinett 1924, Der Student von Pvag 1925, The man who laughs 1928, The Thief of Baghdad 1940 i altres
Mae West
Cinematografia
Actriu cinematogràfica i de varietats nord-americana.
Creadora del personatge de la vampiressa sensual, provocativa en l’aspecte físic i el llenguatge i, alhora, amb un gran sentit de l’humor, que triomfà sobretot els anys trenta Alguns dels seus films són She Done him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Belle of the Nineties 1934, Klondike Annie 1936 i Every Day's a Holiday 1937 Encara el 1970 reaparegué a Myra Breckinridge Deixà escrita una autobiografia Goodness has nothing to do with it
Vittorio De Sica
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic italià.
Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader
Francesc Macian i Blasco
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Dibuixant i realitzador cinematogràfic.
Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics El 1950 començà les seves experiències d’animació per a cinema publicitari obtingué premis internacionals pels seus espots i filmets El 1962 féu el curtmetratge d’animació La Bíblia i, en 1963-66, el llargmetratge en color El mago de los sueños Inventor de la M-Tecno-Fantasy nou sistema de tècniques combinables al servei de la fantasia, realitzà Las bestias no se miran al espejo 1975 Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina